LA LLAVOR DELS ESTUDIANTS

Un home per allò de caminar, s'acosta als camps i observa els sembrats, parla amb un pagès i li diu: vos creieu que farà res tot això?, arriba la fredor de l'hivern, la neu, les glaçades. El pagès li respon: ara és temps d'arrelar i treure grifolls, esperi que el sol es desperti i el dia s'estiri, llavors veurà.

Caram, si que és optimista va insinuar ell. - No, sóc confiat respon el pagès, nosaltres som gent que tresquem tot l'any per camins d'esperança, tenim un peu sobre la llavor i la feina ben feta i amb l'altra temptegem el futur imprevisible, anem poc a poc, però confiats.

Va continuar la seva caminada, va arribar al poblat, eren tres quarts de nou del matí. Grups de mainada i adolescents amb les maletes carregades de llibres, anaven cap a l'escola. De sobte va pensar: Això és el sembradís d'hivern. Quants cursos els manquen encara? Què fan? Perden el temps? NO, ARRELEN, aprofundeixen conceptes, treuen grills d'idees noves que donaran fruit al seu temps.

Cal anar creixent en edat i saviesa davant la societat que vivim. No hi ha naixença sense gra, ni pollada sense incubació, ni  professió sense aprenentatge, ni felicitat sense paciència i amor.

COM ELS CAMPEROLS CAL ESPERAR EL FRUIT PRECIÓS DE LA TERRA.