Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 12 de setembre de 2013

DÓNA'M LA MÀ

Les Dominiques de l'Anunciata del col·legi Pare Coll de Vic, tenen una germana vigatana coneguda com la germana ROSA FONT que ha dedicat tota la seva vida a l'amor als germans i a la música. Ja molt crescuda en anys, va marxar al Brasil on ha treballat amb nens i nenes del carrer i ha format amb ells una orquestra.
 
El dia onze en veure tanta i tanta gent amb les mans enllaçades i amb gairebé pell de gallina al meu cos, em va venir al cap la lletra i música d'una sardana que aquesta germana va compondre fa una colla d'anys. En recordaré la lletra, perquè és molt adient per aquesta diada:
 
Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà i farem més ample la sardana, aquella sardana de l'amor, on tothom s'hi troba com a casa. Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà, i escolta bé el tamborí i el vent que canta, i escolta també el batec del cor, que ja repica al compàs de la sardana.
 
Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà, comencem la llarga caminada, obrim la drecera de l'amor i escalem l'altura desitjada. Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà que l'horitzó estrena ja la dolça albada, i estrena també dins el meu cor, aquella llum que sempre brilla i mai s'apaga... i va seguint... 

Cap comentari:

Publica un comentari