Les Dominiques de l'Anunciata del col·legi Pare Coll de Vic, tenen una germana vigatana coneguda com la germana ROSA FONT que ha dedicat tota la seva vida a l'amor als germans i a la música. Ja molt crescuda en anys, va marxar al Brasil on ha treballat amb nens i nenes del carrer i ha format amb ells una orquestra.
El dia onze en veure tanta i tanta gent amb les mans enllaçades i amb gairebé pell de gallina al meu cos, em va venir al cap la lletra i música d'una sardana que aquesta germana va compondre fa una colla d'anys. En recordaré la lletra, perquè és molt adient per aquesta diada:
Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà i farem més ample la sardana, aquella sardana de l'amor, on tothom s'hi troba com a casa. Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà, i escolta bé el tamborí i el vent que canta, i escolta també el batec del cor, que ja repica al compàs de la sardana.
Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà, comencem la llarga caminada, obrim la drecera de l'amor i escalem l'altura desitjada. Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà que l'horitzó estrena ja la dolça albada, i estrena també dins el meu cor, aquella llum que sempre brilla i mai s'apaga... i va seguint...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada