POEMA del mes: El sol va perdent altura, les ombres es fan més llargues, el jorn poc a poc s'escurça i allà dalt a les pastures aviat una nevada, farà de l'estiu retirada.
Sembla que hi ha discrepàncies sobre els horaris, però de seguir com sempre, Espanya el cap de setmana del 26-27 endarreriren una hora els rellotges.
Enguany tenim aigua als pantans, però les pluges en aquests moments són escasses, això perjudica els bolets. El que si tenim és un arbre molt especial que en aquest temps ens regala els seus fruits, és el castanyer, arbre amb uns troncs molt originals, meravelles de la naturalesa.
És important contemplar els paisatges, uns arbres es desprenen de les seves fulles i queden com esquelets, boniques imatges en les fagedes molt properes a casa nostra, algunes fulles de color groc, són com una pluja d'estels, amb el sol, són com paperets brillants caiguts del cel. D'altres amb colors vermellosos, daurats... transformen les muntanyes en paisatges dignes de contemplar.
Estimem i admirem la natura, gaudim d'aquesta meravella que molts pintors reprodueixen en els seus quadres. Per una servidora la tardor és una de les estacions més boniques, ja que la meva edat de "la jubilació" és comparable també amb la tardor de la vida i és una etapa molt viscuda, plena d'experiències, vivències.. En una paraula MESTRES DE VIDA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada