Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 18 d’octubre de 2013

OCTUBRE, GAUDIM DE  LA TARDOR

POEMA del mes: El sol va perdent altura, les ombres es fan més llargues, el jorn poc a poc s'escurça i allà dalt a les pastures aviat una nevada, farà de l'estiu retirada.

Sembla que hi ha discrepàncies sobre els horaris, però de seguir com sempre, Espanya el cap de setmana del 26-27 endarreriren una hora els rellotges.

Enguany tenim aigua als pantans, però les pluges en aquests moments són escasses, això perjudica els bolets. El que si tenim és un arbre molt especial que en aquest temps ens regala els seus fruits, és el castanyer, arbre amb uns troncs molt originals, meravelles de la naturalesa.
 
És important contemplar els paisatges, uns arbres es desprenen de les seves fulles i queden com esquelets, boniques imatges en les fagedes molt properes a casa nostra, algunes fulles de color groc, són com una pluja d'estels, amb el sol,  són com paperets brillants caiguts del cel. D'altres amb colors vermellosos,  daurats... transformen les muntanyes en paisatges dignes de contemplar.
 
Estimem i admirem la natura, gaudim d'aquesta meravella que molts pintors reprodueixen en els seus quadres. Per una servidora la tardor és una de les estacions més boniques, ja que  la meva edat de "la jubilació" és comparable també amb la tardor de la vida i és una etapa  molt viscuda, plena d'experiències, vivències.. En una paraula MESTRES DE VIDA. 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari