Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 19 d’octubre de 2013

UNA PARADA AL CAMÍ

Un grup d'assessors financers anaren a una convenció. Havien promès a les seves famílies que arribarien a temps per sopar el divendres, no obstant la convenció acabà amb més retard de l'hora prevista i feien tard per agafar l'avió.
 
De sobte i sense voler amb les presses ensopegaren en una parada de pomes i totes van anar per terra. Ells sense aturar-se ni mirar enrere continuaren directes cap a la porta d'enbarcament, excepte un que va sentir dins seu el sentiment de compassió per la nena de la paradeta. 
 
Tothom passava de llarg sense ajudar, les pomes escampades per tot l'entorn i la nena amb llàgrimes als ulls les anava recollint com podia, ja que per més desgracia la nena gairebé no hi veia. Després l'ajudà a muntar la parada de bell nou.

Quan va haver acabat es va treure de la cartera uns diners i li va dir: Té, si us plau, aquí tens aquests diners pel dany que t'hem fet. Et trobés bé?. La nena li feu que si amb el cap i amb una mirada espantada amb aquells ulls que quasi no hi veia, li digué: Tu ets Jesús?
 
Ell va perdre l'avió, mentre esperava el proper, no es podia treure del cap aquella pregunta...

Quantes vegades a la vida si parem a pensar, hem estat parlant, ens ha estat ajudant algú que ens podríem fer moltes preguntes, molts interrogants...

Un exemple: un noi molt angoixat estava  a l'estació del metro disposat a ... i un altre senyor se li va apropar i van estar parlant una estona, al despedir-se "l'altre li diu", cap on anava vostè, el noi respon: on anava ja no hi aniré.  Qui era el segon senyor? Què hauria fet el noi? Quan de bé poden fer unes paraules, un gest...
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari