El gran problema de la vida no és ser ric o pobre, sinó la indiferència i la fredor del cor humà que no ens deixa veure les necessitats dels altres, no ens importen gens ni mica, no veiem més enllà de nosaltres mateixos.
Sovint necessitem una gran catàstrofe per assabentar-nos que hi ha gent amb perill. A qui li preocupa la FAM i la misèria "cròniques" del món?, que cada dia morin persones per manca d'aliments, de sanitat... Necessitem una cosa extraordinària per despertar la nostra solidaritat.
Hi ha qui en silenci i sense fer soroll ben sovint fa petites aportacions, apadrinaments, ajudes a un veí avui que tenim al costat de casa, persones que els afecta la "crisi" el treball.
No esperem a col·laborar només en emergències que duren quatre dies i que sobretot fan molt de soroll en tots els mitjans i que no solucionen greus problemes, només són aspirines, però no curen els grans mals.
QUAN NO HI HA SENSIBILITAT, L'ÀNIMA S'ENDUREIX I EL COR S'ASSECA.
MANTINGUEM ACTIVA LA NOSTRA SOLIDARITAT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada