LA VERITABLE VIDA ÉS AVUI

Avui he anat a veure una amiga que tinc en una residència, com sempre que hi vaig em dóna molt de pensar, aquí unes reflexions relacionades amb el dia d'avui:

No és un miracle poder obrir els ulls cada matí si sentir que estic viva? O és que aquest regal és menys que el que ens fan el dia per exemple de l'aniversari? Sentir-nos acceptablement bé i estimats cada dia no és el més important?

 

Quan mor una persona que estimem, el plorem i sentim la seva buidor, però mentre està entre nosaltres sentit el goig de tenir-lo al costat? Ho valorem?

 

Cada dia creixem i madurem, ningú viu de regals que ens puguin fer en determinats dies de l'any. Hauríem d'estar agraïts per la vida que rebem cada dia. No mirem cada matí com un dia qualsevol, mirem-lo com qui mira per primera vegada, com un nadó acabat de néixer i que encara no te nom (Tagore).

 

Tots els dies semblen igual i són completament diferents. Avui pots fer o veure coses amb uns ulls diferents d'ahir. El més important és no caure en la monotonia, mare de l'avorriment. Cada dia és nou i pot ser una sorpresa.

 

La vida no  és com és, sinó com nosaltres la volem veure, com la veu el nostre cor. Posem-li un nom cada matí, una esperança de vida per superar depressions. Mirat al mirall i regalat un somriure.

 

CADA MATÍ, digues  GRÀCIES i pensa:

 

AVUI ÉS EL PRIMER DIA DE LA RESTA DE LA MEVA VIDA

A L'INREVÉS DE L'ANTERIOR ESCRIT DE CORRUPCIÓ

Ens volem treure el mal regust de l'anterior escrit, endavant doncs, hi ha gent molt bona.

Aquest matí de diumenge 11 de maig en el programa que tinc per costum de seguir "Signes del temps de TV3" han fet una entrevista a una dona meravellosa, la Mercè Riera, fundadora del menjador "AMICS DEL XIPRER" de Granollers.

 

En aquests escrits, impossible expressar temes sencers, per això sempre us recomano buscar-los a Internet, avui la Mercè ens explicava com va néixer aquesta gran obra, a quanta gent acull, quants voluntaris li donen suport, ajudes d'aliments, econòmiques...

 

El Xiprer és convertir una casa familiar, en una casa d'acollida, un menjador familiar, amb persones que no tenen prous recursos: econòmics i humans, és un cor obert per acollir i estimar, una taula parada per compartir.

 

La podem trobar a Granollers, a la cra. de la Roca, una casa del segle XIX i un jardí amb un xiprer.  Uns temps de problemes, amb dos fills disminuïts, en una pregària, aquest matrimoni va demanar ajuda a Déu, senyor què vols d'aquesta casa? . Van obrir el llibre sagrat de les escriptures, van obrir una pàgina a l'atzar, i es van trobar amb aquest escrit:

"És aquí on vull quedar-me per sempre, m'agrada, hi vull residir,   beneiré les provisions, i abundaran, els seus pobres menjaran fins a saciar-se, vestiré de festa els seus sacerdots i els seus fidels esclataran en crit d'alegria.  La paraula de Déu no podia ser més explícita, una resposta tan clara i concreta els deixà sorpresos.

Però, i com es farà això?  Així que el dia de la Candelera de 1996 demanaren llum per trobar la manera de fer-ho realitat. Fins avui el Xiprer ha estat una realitat ben viva. FELICITATS, busqueu l'entrevista, val la pena. Va seguir el seu exemple, el menjador d'acollida EL TUPI DE VIC.

VIVIM ENVOLTATS DE CORRUPCIÓ

En mig del debat Catalunya-España, què millor que poguéssim anar amb la cara ben alta, de gent NETA, de confiança, però és envà, cada dia et vas assabentant de més coses BRUTES, on són les nostres mans netes?... Si un dia som independents tot canviarà?... Impossible, aquesta lacra no la cura ningú, llavors què?...

 

Ja havia sentit xerrades i  vídeos de la germana Forcades sobre el tema de "cafeambllet", ho coneixeu?. Divendres va venir a Vic en una conferència del Fòrum de Debats, el periodista promotor d'aquesta moguda: Albano Dante Fachin, vaig sortir més dolguda del que ja estava, voleu conèixer dades? Entreu a "cafeambllet.com", temes :

 

•  La premsa està en mans dels bancs i caixes.
•  Silenci quan els rics no paguen impostos.
•  Els noms dels poderosos no s'embruten.
•  Catalunya paradís de la sanitat privada.
•  Com administren els diners de la sanitat. (no farien falta retallades).
•  Defensa dóna 700 mil € a un empresari indultat.
•  La increïble història d'una família investigada per hisenda.
•  Com paguem el diari "cafeambllet" amb tirada de 145.000 exemplars.
•  Etc. etc. etc... us voleu enfadar més?  endavant doncs.
   

PRIMER DIUMENGE DE MAIG  "DIA DE LA MARE"

Una data més del calendari que la nostra societat ha creat en especial pel consum. Cert és que el mes de maig sempre ha estat dedicat a la verge i mare de Déu.  Si serveix per acostar mares i fills benvinguda sigui. Si regalar flors, bombons... va acompanyat de petons, abraçades, paraules dolces, agraïments, llavors, gràcies als seus creadors.

 

No repetiré els tres temes que vaig escriure en aquest bloc el maig del 2013 i que si voleu poder donar-hi una ullada, els trobareu en l'etiqueta "Família" els dies 1 i 9, són prou tendres.

 

Però avui més que parlar-vos de mares i fills en edats joves, com són els anteriors escrits, voldria parlar de mares amb fills en edats que sobrepassen la infantesa, l'adolescència i que ja ens han donat néts. Aquests joves entregats ja a les seves noves famílies, de vegades obliden que també tenen una mare i algunes d'aquestes en edats avançades, fins i tot, les tenen aparcades en alguna residència.

 

Per sort no és el meu cas, però en conec alguns. Jo com a mare-iaia, em poso a la seva pell. A qualsevol edat i més encara al fer-nos grans, ens fan falta encara que siguin petits detalls, petons, abraçades, paraules com "Mare t'estimo" i no un dia com avui, sinó el dia a dia, ja que fins a la mort sempre serà la mare, aquella que ens va portar al món.

 

No seràs per casualitat un o una d'aquests fills veritat? Millor que no, tot i així pensa-hi.

MÉS SOBRE EL LLIBRE:  "EL CAMÍ DE LA FELICITAT"

Avui és Pasqua, i tenia ganes d'escriure un tema sobre la Felicitat. La Pasqua pels creients és un dia de joia i pau. M'he tornat a rellegir aquest llibre, però cada tema era el més interessant, el llibre és de Bernard Benson d'Editorial Claret, us el recomano.

 

Hi ha temes com: Les joguines de la vida.   Amarar les tenebres de claror.  L'home al mirall, i molts d'altres, però només us faré un esbós del "Titella que s'escapa". El titellaire es diu "Enric Gensana Oliver" més conegut com l'EGO.

 

Tots sabem que els titelles van penjats d'uns fils, cada fil a la mà del titellaire, un dirigeix els peus, l'altre les mans, però de la cara del titella en surten un manyoc de cordills, per mitjà d'ells poden fer les ganyotes més horripilants, cada fil porta una etiqueta: enveja, còlera, engany, tirania, orgull...

 

EGO va començar l'espectacle, tothom aplaudia, menys un espectador que cridà des de la grada: "PERQUÈ ET DEIXES MANIPULAR PEL TITELLAIRE D'AQUESTA MANERA ?". L'EGO a l'instant tibà els cordills i va fer que el titella es tapés les orelles.

 

El titella començà a entortolligar els seus fils en l'intent d'aconseguir la llibertat, la batalla havia començat. Era necessari conservar dos cordills, el de la ment i el del cor, però no podia. Què puc fer es preguntava el titella, el cor li respongué: "Fem-ho plegats".

 

EGO va trobar-se amb un absurd bocí de fusta a les mans, sense fils, el titella era lliure, reia, cantava i ballava. Però va dir. "Quina és la cosa que puc fer ara que sóc lliure?". El cor li respongué: "ensenya als altres titelles de quina manera poden alliberar-se del seu EGO". Uns van poder, d'altres no ho van saber  aconseguir, no havia arribat la seva hora.

 

Així és la vida, deixen de ser titelles enganxats a la fusta de l'EGO, busquem la FELICITAT.

REFLEXIONS:  ESTEM A SETMANA SANTA

La riquesa es fa envejar, el poder es fa témer, la saviesa es fa escoltar i la bellesa es fa admirar, només la bondat es fa estimar. JOSEP M. VIDAL, era el rector de la parròquia del PI de Barcelona, va morir el 22 d'abril del 2003, dimarts farà 11 anys, en el seu enterrament hi havia bisbes, capellans, polítics, representants de sindicats, immigrants de tots colors i religions, gais, lesbianes, captaires...

 

Què havia fet aquest capellà?  Senzillament ESTIMAR, va passar pel món escampant bondat, acollia a tothom, per a tots tenia una paraula amable, des del més senzill captaire, per a tots tenia sempre les portes obertes. El 2001 va obrir les portes de l'església a més de 300 immigrants il·legals.

 

Ell ho tenia molt clar "La llei de l'evangeli està per sobre de la llei d'estrangeria". A aquells que de vegades li recomanaven que fos prudent, els responia: a veure si encara ens prohibiran ESTIMAR.

 

=============================================================================

 

Al néixer ens regalen molta capacitat d'estimar i diuen que la majoria de la gent quan mor sols n'ha fet servir un 10%, és una pena que sovint la gent morim amb el precinte encara per obrir.

 

=============================================================================

 

•  Les persones som allò que fem cada dia, de manera que no és el tracte, sinó l'hàbit
•  De l'abundància del cor en parla la boca, si el cor vessa,  parlen els ulls.
•  Les persones valem pel que som, no pel que fem o el que tenim.
•  Anem posant anys a la vida, però cal posar vida als anys.
• Qui té un bon cor, escriu tot l'odi sobre el gel i espera que surti el sol.

========================================================================

 

 

 

QUINA IMPOTÈNCIA

M'agradaria ser una d'aquelles persones que no escolta debats, que no té cap interès en com està el món, o senzillament passa de tot. Però no sóc així. Si tenim néts o consciència, quin món deixarem?...

 

Sentim parlar del medi ambient, de la contaminació, de l'escalfament, de l'economia, de l'endeutament, de la comunitat Europea, de les injustícies, de la corrupció, de la crisis, de l'atur.  En els debats sentim moltes persones que semblen saber-ho tot, però què fan?. Els governs no els escolta, ja tenen els seus centenars d'assessors, ben pagats a fi de que els diguin el que volen sentir.

 

Entrevistes com per exemple de Jordi Evole, (que volen fer desaparèixer), podeu seguir-lo per Internet al canal "La Sexta, Salvados" i veus que en tot hi ha gent corrupte, tots diuen el  que més els convé en benefici dels seus interessos. I  el que més mal fa, són "LES MENTIDES". Llavors, a qui creure? A qui votar?

 

Pobres infants, avui alguns d'ells ja amb problemes, d'altres que han viscut envoltats de cotó fluix, molts en un món irreal, com acceptaran si un dia han de canviar el ritme de les seves vides?.

 

Hauran d'anar amb mascaretes per no respirar aires contaminats?...

Hauran de controlar l'aigua com ho havien fet els nostres avis?...

El mar estarà tan crescut que no quedarà espai de sorra a les platges?...

 

Així que, millor ser egoista: sort que nosaltres no ho veurem, però fa mal pensar-hi.

 

Entretant es fa tant poca cosa, la gent en gran part és molt irresponsable. Exemple a petita escala: només cal observar la col·laboració en el repartiment de les deixalles en els seus corresponents contenidors, encara avui hi ha molta gent que no selecciona.

 

Deu ser que avui tinc el dia negre, però és per reflexionar.