NENS DEL MÓN  -  IQBAR  7 anys  treballant en uns tallers de catifes

L'escriptor Jordi Sierra Fabra autor de llibre "MUSICA DEL VIENTO" de Circulo de Lectores, ha publicat una història real de l'Iqbar amb alguns arranjaments.

Una família de retorn d'un viatge a l'Índia on va comprar una catifa observa en un dels acabats que surt mig amagat un paperot, l'estiren i es pot llegir "SOS" algú que demanava auxili. Busquen adreces i telèfons d'altres persones que van fer el viatge amb ells per esbrinar si algú més havia trobat quelcom,  d'entre molts, un altre també el va trobar.

L'Albert un periodista de bon cor, decideix anar a l'Índia a fi d'esbrinar què és el que passava i trobar qui treballava en aquella botiga. Allà va descobrir la terrible realitat de l'explotació laboral que cada dia pateixen milions d'infants en moltes parts del món.

Visita aquella botiga fent veure que voldria una comanda gran, però li agradaria veure els tallers on les fan. Allà descobreix un grup de nens i nenes d'entre 7 i 10 anys. Així comença un seguit d'investigacions, de nit rodeja l'edifici i per una finestra veu els nens dormint (perquè en el treball hi passen les 24 hores del dia, també dormen al terra prop de les màquines,  poc alimentats, mal pagats i moltes hores de treball).

Amb signes els diu que els vol rescatar. L'Iqbar (nen molt eixerit)  ja no hi és, els amos van descobrir que buscava la manera de denuncia-los. Va morir a fuetades en mans dels seus jefes.

Va buscar la manera de treure'ls d'aquell lloc i portar-los a un orfenat, unes famílies de Barcelona els van apadrinar durant uns anys.

Històries com aquesta en trobaríem un munt dins els que en diem EXPLOTACIÓ INFANTIL.

SEGUIREM AMB MÉS HISTÒRIETES

NENS I NENES DEL MÓN

Si heu llegit el tema anterior de "Vendidas al mejor postor" i en l'apartat "Injustícies"  si us interessa podreu anar seguint amb diferents temes relacionats amb el món de l'infància i en les seves vides que no són com les dels nostres menuts. Si teniu néts seria bo els expliqueu aquestes vivències i que puguin valorar el lloc on han nascut.

PROPERS TEMES, VIVÈNCIES REALS:

La Waris "Somàlia" va patir l'ablació  10 anys
L'Steevans obligat a ser nen soldat 14 anys
La Nayud obligada a casar-se  10 anys
L'Iqbar treballant en el món de les catifes  7 anys
L'Amin entre el 5 i 8 anys vivint als carrers
En Sianua treballant per extreure "El Coltan" al Congo 9 anys
L'ASHA MIRÓ arribada a Barcelona Història d'una adopció  7 anys
La Latifa a Kabul 16 anys amagada sota un Xadri.
La Malala història recent Premi Novel de la Pau  10 anys
En Maphud "El fill del desert" adoptat a Barcelona 12 anys.

TOTS ELLS a més d'aquests problemes, amb l'agravant de la pobresa.
AVUI JA TENEN UNA COLLA D'ANYS MÉS i les seves vides millorades.

Són històries que he llegit al llarg d'un temps i que m'agradaria compartir, sobretot valorar la nostra vida:  patim molt per la crisi, la política, la manca de valors, hem passat gana? hem patit alguna d'aquestes injustícies?... Siguem agraïts.

VENDIDAS AL MEJOR POSTOR

El passat 30 de juliol va ser el dia declarat "Contra la trata", per la violació dels Drets Humans que pateixen 21 milions de persones al món. D'aquests 7 milions són menors d'edat, 2 de cada 3 són nenes. Al Nepal cada any 10.000 nenes corren perill de caure en mans de les reds, enganyant als pares amb ofertes de llocs de treball.

Una petita història real d'una nena Phalsani Tamany 11 anys venuda. La van portar a un bordell de l'Índia on cada dia havia d'atendre a 3 homes, si no la maltractaven. Va tenir sort, després de 6 mesos una casa d'acollida "D'ajuda en Acció" la va rescatar i poc a poc ha recuperat la seva vida, avui té 18 anys, però amb moltes seqüeles.

Us recomano llegir "VENUDA" de Patricia McCormick Ed. Cruilla. La Lakshmi és una nena  de 13 anys que vivia en una barraca a la falda de la muntanya del Nepal. Un dia el pare li diu que ja és prou gran per anar a treballar de serventa a la ciutat i a canvi d'una quantitat de diners la confia a una dona. després d'un llarg viatge arriba a un lloc on hi ha moltes nenes com ella. 

La seva feina no consisteix en netejar sinó en prostituir-se. Al principi s'hi nega, però veu que no té cap altre remei que estar amb homes. La seva mestressa li diu: T'hauràs d'emportar homes a la teva habitació i faràs tot el que et demanin, treballaràs fins que hagis pagat el deute. Així comença l'estada a la "Casa de la Felicitat", un bordell de Calcuta. És molt fort tot el que ha de viure una nena, posa la pell de gallina.

TU QUE EM CUIDES        Resum  d'un escrit  que es va trobar després de la mort d'una iaia en una  Residència.

Què veus tu que em cuides?   Quan em mires què penses?  Una mirada perduda, inexistent, que baveja quan menja i no contesta? Sembla que no m'adono de tot el que tu fas i segueixo perdent les sabates, les mitges...

Jo que dòcilment "o no" em deixo fer el que tu vols, el bany, el menjar, només per ocupar els dies grisos, és amb això el que tu penses?, llavors et diré que no sóc jo, ara et diré qui sóc, aquí tranquil·lament asseguda i en silenci.

Vaig ser l'última de deu germans amb un pare i una mare que ens estimàvem. Quan tenia 16 anys amb ales en els peus somniava trobar aviat un xicot, casada recordo les promeses que vaig fer aquell dia.

Anys més tard amb un fill que necessitava tenir una llar. El fill va créixer de pressa, ens unien llaços que perduraran, la noia es va fer gran, el marit al costat vetllant per mi. Nens jugant al meu voltant que m'estimava.

Vingueren dies negres, el marit mort, mirava el futur amb por i tremolant, doncs els fills estan ocupats en criar els seus i penso en els anys i l'amor que he conegut. Ara ja sóc vella i la naturalesa és cruel, es diverteix en fer passar la vellesa per bogeria. El meu cos se'n va, les forces m'abandonen. Hi ha una pedra allà on abans hi vaig tenir el cor.

Però en  aquesta vella pelleringa hi viu la noia. Me'n recordo de les meves alegries i les meves penes, torno a pensar en els anys passats massa curts i de pressa. Accepto aquesta realitat implacable, que res no és etern. 

Llavors obra els ulls tu que em cuides i mira!!! No a la vella esquerpa, mira millor i tu em veuràs.

PETITA HISTÒRIA DE LES OLIMPÍADES

Van néixer a Olímpia Grècia l'any 776 abans de Crist i es van organitzar al llarg de 12 segles

L'any 1875 van començar els treballs per descobrir on s'havien fet, efectivament el senyor P. Coubeertin ho va aconseguir, no sols els llocs on es feien les proves, sinó també grans monuments que han convertit Olímpia en un dels centres arqueològics més importants de Grècia i del món antic.

El 1896 van començar de nou a Atenes-Grècia els jocs de l'era moderna i dels que venim celebrant fins avui. El 1928 trenta anys més tard van començar a Sant Murezzan Suïssa els jocs d'hivern. Tant els uns com els altres sempre s'han fet cada quatre anys, també els antics.

El 1992 vàrem tenir la sort de poder-se celebrar a Barcelona-Catalunya i amb molt d'èxit.

No sé si segueixen encare avui fent aquest jurament olímpic que es va iniciar l'any 776 : Ens presentem als Jocs Olímpics amb lleialtat, desitjant de participar-hi amb esperit noble, per honor dels nostres pobles i la glòria de l'esport.

Quants gestos d'amistat durant aquests dies.  Quant de companyerisme, esperit de servei. Elegància esportiva, noblesa de cor, quants records inolvidables, quant i quant...

Aquests jocs tenien un gran significat religiós, els joves grecs honoraven als seus Déus exhibint la seva força i habilitat a les portes dels temples, per això anaven al temple de Júpiter multitud de gent per veure els seus atletes, ja que era el pare i rei de tots els Déus

Com ha canviat tot avui, on és la lleialtat i l'esperit noble, quants participants han hagut de renunciar a participar degut al dopatge, perquè??? sempre volem més i més en tot.

Vols conèixer els llocs i anys on s'han celebrat els jocs de l'era moderna:

1896   Atenes Grècia             1900  Paris França           1904  Saint Louis Estats Units

1908   Londres  Regne Unit    1912   Estocolm Suècia     1916  Berlín Alemanya no és van fer

1020   Anvers Flandes Bèlgica    1924  Paris França        1928  Amsterdam Holanda

1932  Los Àngeles Califòrnia      1936  Berlín Alemanya     1940 i 1944 Hi havia guerra 

1948  Londres Regne Unit          1952  Helsinki  Finlàndia    1956  Melbourne  Austràlia

1960  Roma  Itàlia      1964  Tokio  Japó    1968  Ciutat de Mèxic     1972  Munic Alemanya

1976  Montreal Canadà      1980  Moscou  Unió Soviètica     1984   Los Angeles Estats Units

1988  Seül Corea del sud       1992  BARCELONA CATALUNYA   1996  Atlanta  Estats Units

2.000  Sidney Austràlia          2004  Atenes Grècia           2008  Pequin Xina   

2012  Londres   Regne Unit    2016   BRASIL                MADRID-ESPANYA no hi ha manera.

QUE PER MOLTS ANYS ELS PUGUEM CELEBRAR.

DIES MOLT MOGUTS EN LA POLÍTICA

Remenant papers he trobat aquest escrit de fa un temps però molt viu per desgràcia avui, no he posat els noms, eren uns altres temps, avui en tenim masses per escollir.

Un mossèn molt gran estava ingressat en un hospital en estat crític, li quedaven pocs dies de vida i va demanar a la infermera que voldria que se li concedís un darrer desig. Aquesta li va dir a veure de que es tractava i que faria els possibles perquè així fos.

El mossèn li va dir que havia sentit dir que hi havia a la presó a en llibertat dos homes molt corruptes i que li agradaria parlar amb ells abans de morir.

La infermera va contactar amb direcció i entre tots feren els possibles per aconseguir dos d'aquests personatges i que el vingueren a veure. Aquests, intrigants pensant què era el que volia aquest bon home accediren pensant que de ben segur una visita així, seguida dels mitjans de comunicació els donaria una publicitat favorable.

Entraren a l'habitació del moribund i li van demanar què volia d'ells. El mossèn els digué que es col·loquessin un a cada costa del llit i tot seguit els digué:

Jesús va morir a la creu amb un lladre a cada costat, jo he pensat que a l'hora de la meva mort podia fer el mateix.

COMUNIONS - RAMADÀ ???

L'altra dia parlant amb la meva néta em va sorprendre com coneixia el tema del ramadà dels nens de la seva classe. Són dies de comunions i també comença el ramadà.

Els col·legis els és difícil fer religió (de cap mena), dins una mateixa classe hi ha tantes variants, cada infant o jove viu el que sent a casa seva.

 

Jo que li demano: Això us ho ha explicat l'escola o bé els mateixos nenes? Ella respon: NO l'escola NO, ha estat una conversa amb els companys. Jo que li torno a preguntar: I tu els has dit de que vas fer la comunió? Ella respon: NO, a la meva classe només som 2 que l'hem fet. --Vergonya de parlar-ne veritat? Segurament, en general no hi ha arrels fortes.

 

Llavors jo em pregunto: Aquests nens a casa seva viuen aquest temps amb  força (tant de bo fos sense fanatismes), però ho viuen, ho comenten, esperen fer-se grans per ells també poder-ho fer.  

I a les cases que són més o menys practicants de la religió catòlica se'n parla, o bé van fer la comunió i poca cosa més, no hi ha prous arrels, potser sigui un acte social i prou, sense un seguiment, la mainada es va refredant, oblidant, el dia a dia és tant intens que no queda temps per donar gràcies, valorar les petites coses... en una paraula humanitat. 

 

I em segueixo preguntant: I a les cases que els pares diuen que no creuen en RES, de què parlen amb els nens? Segons alguns pares que he parlat, és un tema antiquat, sembla ser que la religió està passada de moda, però si que segurament comenten sobre altres creences, vegem un cas que em vaig trobar jo fa uns anys amb infants de 3er i 4rt de primària, quan encara n'hi havia forces que feien la comunió.

Aquests nens que a casa no creuen en RES es reien i criticaven als que havien fet la comunió, perquè? quin mal fan els que si l'han fet?. La mainada són incapaços d'opinar sense una base familiar, això vol dir que SI que se'n parla  a les cases i amb negatiu.

He conviscut molts anys amb nens i nenes d'aquestes edats i cada vegada més els vaig notant més freds i buits, com arbres sense arrels, només viuen el superficial de la vida, gaudir i més gaudir, els falta A TOTS en general treballar més els SENTIMENTS.

M'estimo els infants i joves, però em sento impotent en no saber què fer per despertar aquells petits CORS que poc a poc corren perill d'adormir-se.