Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 16 d’agost de 2016

NENS DEL MÓN  -  IQBAR  7 anys  treballant en uns tallers de catifes


L'escriptor Jordi Sierra Fabra autor de llibre "MUSICA DEL VIENTO" de Circulo de Lectores, ha publicat una història real de l'Iqbar amb alguns arranjaments.


Una família de retorn d'un viatge a l'Índia on va comprar una catifa observa en un dels acabats que surt mig amagat un paperot, l'estiren i es pot llegir "SOS" algú que demanava auxili. Busquen adreces i telèfons d'altres persones que van fer el viatge amb ells per esbrinar si algú més havia trobat quelcom,  d'entre molts, un altre també el va trobar.

L'Albert un periodista de bon cor, decideix anar a l'Índia a fi d'esbrinar què és el que passava i trobar qui treballava en aquella botiga. Allà va descobrir la terrible realitat de l'explotació laboral que cada dia pateixen milions d'infants en moltes parts del món.

Visita aquella botiga fent veure que voldria una comanda gran, però li agradaria veure els tallers on les fan. Allà descobreix un grup de nens i nenes d'entre 7 i 10 anys. Així comença un seguit d'investigacions, de nit rodeja l'edifici i per una finestra veu els nens dormint (perquè en el treball hi passen les 24 hores del dia, també dormen al terra prop de les màquines,  poc alimentats, mal pagats i moltes hores de treball).

Amb signes els diu que els vol rescatar. L'Iqbar (nen molt eixerit)  ja no hi és, els amos van descobrir que buscava la manera de denuncia-los. Va morir a fuetades en mans dels seus jefes.

Va buscar la manera de treure'ls d'aquell lloc i portar-los a un orfenat, unes famílies de Barcelona els van apadrinar durant uns anys.

Històries com aquesta en trobaríem un munt dins els que en diem EXPLOTACIÓ INFANTIL.

SEGUIREM AMB MÉS HISTÒRIETES

Cap comentari:

Publica un comentari