Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 26 d’agost de 2016

CARLOTA   12 anys  Catalana  pre adolescent  

Carlota és un nom més de com poden ser molts nens i nenes Catalans, Espanyols, Europeus... d'un país on no saben que és passar gana, treballar... on ho han tingut tot i més del que un nen o nena de les històries abans escrites no han pogut tenir mai.

Aquests anys que en diem del Benestar han perjudicat molt als nostres infants, no han après a valorar el més petit detall, sempre volen més i més, tot i així els costa estar contents. Les famílies no els hem ensenyat a viure el nivell social que els ha tocat i tots pensen que són de casa bona.

Hem pujat fills i néts de cotó fluix, massa protegits i a la primera entrebancada els costa superar qualsevol problema, els adults en som els culpables, posaré un exemple REAL que em van explicar i que vaig criticar a la persona que ho va viure per ser incapaç de no fer res, ni a la nena personalment, ni a la família que coneixia bé i sabia que passaven per uns moments difícils amb la feina i l'economia.

Dues nenes entre 12 i 14 anys assegudes en un banc. Una d'elles enfadada perquè el seu mòbil no feia el que ella volia. Consell de l'amiga i que la nena va complir al peu de la lletra:

Saps que has de fer?  Veus aquell bassal d'aigua, dius que t'ha caigut dins i s'ha espatllat, així te'n compraran un altre de millor.

No en sé el final, però... posaria les mans al foc que ho va aconsseguir i així anem.

Cap comentari:

Publica un comentari