Carlota és un nom més de com poden ser molts nens i nenes Catalans, Espanyols, Europeus... d'un país on no saben que és passar gana, treballar... on ho han tingut tot i més del que un nen o nena de les històries abans escrites no han pogut tenir mai.
Aquests anys que en diem del Benestar han perjudicat molt als nostres infants, no han après a valorar el més petit detall, sempre volen més i més, tot i així els costa estar contents. Les famílies no els hem ensenyat a viure el nivell social que els ha tocat i tots pensen que són de casa bona.
Hem pujat fills i néts de cotó fluix, massa protegits i a la primera entrebancada els costa superar qualsevol problema, els adults en som els culpables, posaré un exemple REAL que em van explicar i que vaig criticar a la persona que ho va viure per ser incapaç de no fer res, ni a la nena personalment, ni a la família que coneixia bé i sabia que passaven per uns moments difícils amb la feina i l'economia.
Dues nenes entre 12 i 14 anys assegudes en un banc. Una d'elles enfadada perquè el seu mòbil no feia el que ella volia. Consell de l'amiga i que la nena va complir al peu de la lletra:
Saps que has de fer? Veus aquell bassal d'aigua, dius que t'ha caigut dins i s'ha espatllat, així te'n compraran un altre de millor.
No en sé el final, però... posaria les mans al foc que ho va aconsseguir i així anem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada