MALALA només tenia 10 anys quan els talibans van assumir el control de la seva província. Deien que la música era un pecat, que les dones no podien anar al mercat i nenes no podien anar a l'escola.

Malala, va créixer en una pacífica regió del Pakistan que, de sobte va patir la xacra del terrorisme. Va aprendre a defensar les seves conviccions i va lluitar pel seu dret a l'ensenyament. El 9 d'octubre del 2012 gairebé va perdre la vida per aquesta causa, li van disparar a boca de canó quan tornava a casa amb l'autobús de l'escola. Ningú s'esperava que sobre visqués. 

Ara és un símbol internacional de protesta pacífica i la persona més jove nominada al Premi Novel de la Pau. Explica en el seu llibre  (Ed. Alianza) que des de petita sabia que volia canviar el món i ho va aconseguir.

La seva colpidora història ens fa obrir els ulls a un món diferent i ens fa creure en l'esperança,  la posibilitat que fins i tot una persona jove pot inspirar la voluntat de transformar la seva comunitat i anar més enllà.

Paraules de la Malala: No estava trista, ni espantada, només vaig pensar: El meu aspecte no té importància, estic viva i he de donar gràcies.
Em van deixar una capsa de mocadors de paper per si em posava a plorar. Potser la Malala d'abans si que hauria plorat, però quan has estat a punt de perdre la vida, una cara estranya al mirall només ve a demostrar que encara ets al món dels vius.