Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 27 d’agost del 2016

POSO FI A LES PETITES HISTÒRIES DE NENS I NENES DEL MÓN

Ha estat una mostra, en podríem explicar moltes més i sobretot poder-les llegir al complet, jo només n'he fet una pinzellada.

Dels anunciats en la presentació m'ha faltat parlar de la LATIFA "El rostre robat", amagada sota un xadri.  És un tema complicat i del que hi ha sempre molta polèmica, ja podeu veure aquests dies el debat a les platges i els banyadors i tot el relacionat amb la vestimenta de les dones segons les seves cultures.

No vull entrar-hi, m'arriben sovint powers d'aquests temes i sempre els esborro, o bé la gent ho haurien d'enviar amb adreça oculta. Fa un temps en vaig passar un i vaig rebre un correu (que no sé qui li va enviar sense esborrar el meu) i m'ho van dir tot, racista, xenòfoba, quan no és el meu cas, jo procuro acceptar que tothom vagi com vol, amb el degut respecte i sempre que no sigui per imposició.

El que no m'agrada és que gent de casa, on la vestimenta té molt a desitjar, ensenyant pits, tangues que per darrera ensenyen gairebé el cul, mini xors... puguin criticar als altres. És que nosaltres som els perfectes? llavors... que cada un actuí segons la seva consciència.

ESPERO QUE US HAGI AGRADAT CONÈIXER AQUESTES PETITES HISTÒRIES.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada