Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 30 de juny del 2015

30  DE JUNY, HEM ACOMIADAT LA PRIMAVERA i ENCETEM UN ESTIU MOLT CALORÓS.

És el segon escrit d'avui en el meu bloc. M'he llevat inspirada. Si heu llegit l'anterior que parlo de que tots tenim els nostres secrets, us en confesso un. De jove ja tinc alguns petits poemes, millor dit, vivències escrites en forma de redolins, sempre m'ha agradat escriure, tot hi que d'estudiant era millor en números, però m'anava bé la correspondència, sempre dic que sóc una escriptora frustrada.
 
He fet balanç d'aquest meu bloc. El vaig començar el febrer del 2012 i m'heu visitat més de 7.000 persones. Hi tinc un munt de temes, com bé diu el nom: "Reflexions", no passa dia que no controli les entrades i quin temes tenen més lectors, és una de les coses que m'ajuden en el meu dia a dia.
 
És curiós observar quin  tenen més visites i quins gairebé cap  o poques. Quan jo me'ls rellegeixo (que ho faig de vegades) penso que n'hi ha de molt bonics, tant de bo en sabés més, faig el que puc, però l'idea és que facin pensar.
 
A mi que m'agrada aquesta manera de comunicació, em costa entendre que poques vegades m'arribin comentaris al respecte, la gent llegiu, però no em dieu res i en canvi  per facebook (que poques vegades el miro), veig que hi ha molts comentaris.
 
A veure si algú em dóna la seva opinió. Us recomano buscar en les diferents etiquetes, hi ha temes molt variats. En la de VARIS, hi ha moltes frases de pensaments molt, molt bonics, és un dels meus jovis.
 
Una abraçada i BON ESTIU, guardeu-vos de la calor.
MATINADA DE RECORDS

Un consell: "un bon matalàs". Amb ell passem una part molt important de la nostra vida.
La nit i la foscor són per a descansar. Jo tinc la sort de dormir bé, sempre però, estiu i hivern, deixo la persiana de la finestra un tros oberta, m'agrada despertar amb les primeres clarors del dia, això no vol dir que em llevi aviat, si no tinc pressa, m'esplaï-ho amb els meus pensaments.
 
Avui, penso que he començat somniant i he seguit desperta, he reviscut la meva joventut. D'aquí a pocs dies compliré els 71 anys i allò que de vegades fem d'invertir els nºs, he retornat als 17 anys.
 
Hi ha en les nostres vides coses que potser queden adormides, (algunes positives, d'altres negatives), són la nostra història. Poc a poc he anat passant pàgines, fins he descobert una Maria que poques vegades m'havia parat a pensar.
 
Tots tenim els nostres secrets, allò que no hem explicat mai a ningú i que ens emportarem a la tomba. Ens ha marcat en algun aspecte al llarg de la vida?. Segurament que SI. Ens ha convertit en persones més fermes o més desgraciades, tot depèn de com ho hem sabut afrontar.
 
Hi ha una frase que diu: "Res a la vida li ha estat fàcil", és molt important. Malament qui de jove ha viscut dins una bombolla o envoltat de cotó fluix, de ben segur afrontar els problemes de la vida li hauran estat més costosos.
 
És bo pensar-hi i valorar cada moment. Perquè la vida, és allò que passa mentre estem fent altres coses.   QUE TINGUEU UN BON DIA.
 
 

dimecres, 24 de juny del 2015

LES FOGUERES DE SANT JOAN

Són un comiat a la primavera i una benvinguda a l'estiu, són festes vinculades amb la Naturalesa, el que en diem: El solstici d'estiu, seria més normal la nit del 20-21, però en molts llocs s'aprofita la nit de Sant Joan per a celebrar-les.
 
Són molt conegudes arreu d'Europa i Amèrica Llatina, i amb diferències segons sigui el lloc , clican a Viquipèdia, en podreu conèixer més detalls.
 
Aquestes fogueres em recorden les nits de campaments de la meva joventut on mai hi faltava "El foc de camp", allà cantàvem aquelles tradicionals cançons a l'entorn de les flames, igual com tot el poble surt de casa per contemplar el foc en aquesta vesprada, diuen que el foc purifica.
 
Penso que seria bonic també seguint les tradicions, entre tots en  cantéssim alguna de les que avui la majoria de gent ja ha oblidat i els joves desconeixen, amb els cants ofegaríem una mica els massa forts trons dels petards.
 
  • Foc de llenya, flama encantada, quan l'ample fosca, tot ho embolcalla, ta lluor roja, l'àmbit encén, i, en la nit freda, prop de les brases, fem la vetllada del campament.
  • Visca la claror del foc, visca sa claror, foc, foc, foc joliu, crema crema amb gran caliu, foc foc foc joliu, alegran's la nit...
LES RECORDEU???    BON ESTIU
 
 

dissabte, 16 de maig del 2015

PETITES HISTORIETES DE COMPARANCES AMB DÉU

Un nen pregunta al seu pare. Quin tamany té Déu.   El pare li respon:
Veus aquell avió que passa pel cel, com el veus?  Molt petit diu el nen, quasi no el veig.

Van a l'aeroport i el pare li diu: mira aquell avió, com el veus?   És enorme diu el nen.

Llavors el pare li diu: Déu és així, depèn de la distància a la que estàs tu d'ell, quan més aprop n'estiguis, més gran el veuràs. Quan més te n'allunyis més et costarà veure'l.

==========================================================================

El divendres Sant, Déu mort a la creu allà al calvari.

Per desgràcia el calvari el passa molta gent, el drama d'aquesta història passa de diferents maneres cada dia a la humanitat, vegem quantes menes de crucifixions poden haver-hi:

Cada persona que mort de FAM o és violada.
Cada persona privada de llibertat, sotmesa a injustícies i humiliacions.
Crims de guerres, persones decapitades com si fossin animalons.

Déu meu, on hem arribat, o on som capaços d'arribar?

Com més cultes, més bàrbars.

============================================================================

dilluns, 11 de maig del 2015

CAMPANYES SOLIDÀRIES

Durant uns anys, més de quinze, vaig col·laborar amb MANS UNIDES, crec haver-ho explicat, més tard he anat per lliure, sense etiqueta i càrrec en cap organització en concret, els darrers anys reparteixo la meva col·laboració entre tres entitats; CÀRITAS, EL TUPÍ (menjador d'acollida) i POBLES GERMANS.
 
Per Nadal feia uns dossiers solidaris i el seu benefici en parts desiguals anava pels tres. Tinc en el meu arxiu molt de material per emplenar-ne pàgines i la Pilarin Bayés acompanyava els texts amb els seus dibuixets, va ser una bona experiència.
 
Els darrers anys organitzo tres grups de joves uns dies abans de Nadal i venen uns cors de xocolata en benefici de Càritas, és una bona  feina per a ells i la gent veu que la joventut també col·labora. Però aquest Nadal vaig  reorganitzar una cosa que fa anys ja havia fet:
Una mena de treball representant aquelles festes "EL MÓN ÉS UN PESSEBRE VIVENT", els beneficis van anar al menjador EL TUPÍ. Va ser una bonica festa amb forces joves, va anar molt bé.
 
Aquesta primavera se'm va acudir fer una nova activitat també en benefici d'aquesta bona gent, tant el Nadal com ara, la gent que ens venia a veure, com entrada havien de portar un litre d'oli o un litre de llet, la de Nadal la vam fer a l'església del Remei de Vic.
 
Aquest diumenge a un espai ben bonic de Vic L'ORFEÓ VIGATÀ, a la festa hi van participar més de 100 joves d'entre 12 i 13 anys i l'argument va ser: POEMES I CANÇONS TRADICIONALS CATALANES. Un gran èxit d'actuació i de públic, entre joves i públic vam sobrepassar les 400 persones i  vam recollir 75 litres d'oli i 255 de llet, més d'altres aliments i alguns donatius en efectiu.
 
La meva assignatura pendent sempre ha estat despertar sentiments adormits, especialment en la joventut i per mitjà d'aquests actes penso que fem una  bona tasca. Tot i als meus 70 anys vaig acabant les piles i de vegades penso que vull fer masses coses, encara em sento amb ànims,  però de seguida que puc, ja torno a pensar en alguna cosa més.
 
Tot això fa que em senti feliç i demano a Déu que m'ajudi a tirar endavant.    

diumenge, 19 d’abril del 2015

SEGUIM AMB MÉS PENSAMENTS

Una tutora parlava de religió als seus alumnes, van ser varies preguntes, en una demanà: Com podeu creure en Déu si no el veieu?  Una nena respon: La meva mare em diu:
Cada dia a la llet t'hi poso sucre, endolceig la llet i no el veus veritat? Dons Déu és com el sucre, fa agradable la nostra vida, però no el veiem. 
La mestra va quedar pensant, quina lliçó li va donar la nena.

=============================================================================

ERRORS PER NO TROBAR LA FELICITAT                      PASSOS PER TROBAR-LA

Viure de successos negatius.                                      Rondina menys i riu més.
No perdonar els nostres propis errors.                      Jutja menys i accepta més.
No tancar ferides del passat.                                   Queixat menys i gaudeix més.
No tenir il·lusions.                                                   Dubte menys i estima més.
No tenir projectes de futur.                                     Parla menys i escolta més.
Guardar rancor, no perdonar.                                   Mira menys i sent i fes més.

===========================================================================

QUINA PETJADA DEIXARÀS?

Sàcostava l'època de les pluges monsòniques i un home vell feia forats al seu Jardí.
¡Què fas? li preguntà un veí.   -   Planto anacards respongué el vellet.
¡Esperes arribar a menjar-ne tu, d'aquest arbre?  - No, no viuré pas tant, però d'altres en menjaran. He pensat que jo he gaudit tota la vida menjant-ne plantats per altres persones i he decidit mostrar el meu agraïment.  

============================================================================
RETALLS DE PENSAMENTS extrets de power poins MOLT BONICS

  • Si estàs deprimit vius en el passat.   Si estàs ansiós vius en el futur  i si estàs en pau vius en el present.
  • Res passa per casualitat, tot té un perquè. Potser el teu cervell no ho sap, però el teu cor sempre ho sap, confia en ell i estigues segur que sortirà bé. La oportunitat mai arriba, la oportunitat està aquí i ara.
  • Cada cosa que fas és una llavor que tard o d'hora donarà fruit, de vegades no es tracta d'entendre, es tracta de sentir.
  • Fes respiracions, la respiració té el poder de canviar el teu estat d'ànim, en situacions de d'estrès, de tristesa... controla les respiracions.
  • Quan el cel vol salvar un home, li envia amor. L'amor sempre suma, mai resta. El gran amor i les coses grans necessiten de grans esforços.
  • Cada persona lluita pels seus problemes. Sigues amable amb ells, segurament no els hi resoldràs, però amb la teva bondat, pot ser el miracle que esperava.
  • Desperta comença de nou, cada dia tens una nova oportunitat, pensa que quelcom meravellós està a punt de passar. 
  • Al cim no s'hi arriba superant als demès, sinó superant-se un mateix.
  • La felicitat la tens dins teu, para de buscar-la i comença a viure.
  • El temps és massa ràpid pels que temen.  Massa lent pels que esperen.Massa llarg pels que pateixen.    Massa curt pels que gaudeixen.  Però... pels que estimen el temps és eternitat.