Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 26 de març del 2016

DIA 22 de març, DIA MUNDIAL DE L'AIGUA

En l'etiqueta varis de la mateixa data d'avui però de l'any 2012 podeu trobar un tema dedicat a aquest dia mundial de l'aigua, per tant no el repeteixo, però si us recomano llegir-lo.
 
És curiós que el 2012 sembla ser que també van passar 100 dies sense pluges, i com diu el tema va ser com un mannà caigut del cel.
 
Van passant els anys i les pluges i la neu cada vegada escassejaran més, culpa de tantes coses, l'aigua és un bé molt preuat, ensenyem als menuts com estalviar-la, a fi de comptes seran ells qui trobaran les conseqüences, no nosaltres.
 
L'altre dia explicava a les meves nétes com els meus avis havien d'anar a buscar aigua a la font amb càntirs i galledes, si seguim malvaratant-la, no els passi el mateix a ells.
 
En moltes coses diem: Vivim avui, demà no sabem que passarà, però amb l'aigua si que cal pensar-hi avui, perquè el demà pot tenir consequències i estem massa ben acostumats.
 
 
 
 
 
MÉS PENSAMENTS

El millor mirall del teu reflex són les teves paraules.
Cada dia és valuós i al mateix temps irrecuperable.
La vida decideix qui entre a la teva vida, però tu decideixes qui s'hi queda.
Què és un savi?. És aquell que sempre troba quelcom per aprendre.
Ensenyar és aprendre dues vegades.
No podem descobrir nous horitzons si no perdem de vista la costa.
El pessimista veu una dificultat en cada oportunitat.
Si fas allò que et preocupa, deixaràs de preocupar-te.
Les promeses signifiquen TOT, si no es compleixen, les disculpes signifiquen RES.
Ens han col·locat els ulls al davant perquè és més important mirar sempre endavant.
Les fronteres són una línia invisible que separa un món rodó per a tots igual.
Humilitat és sinònim de pobresa, però també de qualitat de cada persona.
Quan una porta es tanca, una altra s'obre, massa sovint només veiem la tancada.
Tenim dos camins: Observar el món i preguntar perquè? Oh dir, perquè NO?
Un amic és un germà que escull el cor.
Només tu ets qui elegeixes el teu camí, no els altres.
Hem estat creats per dos motius principals: Saber estimar i sentir-se estimat.
Quan més t'acceptes tu mateix, més acceptaràs als altres.

dijous, 18 de febrer del 2016

UN ANY MÉS LA FIRA MUNDIAL DELS MÒBILS

Cada any el mes de febrer es ve repetint a Barcelona aquesta fira mundial, un negoci que proporciona milions d'euros i a la vegada moltes morts innocents.

No repetiré el tema, en l'etiqueta Injustícies amb data 28 de febrer del 2012  en faig una petita explicació, us recomano que ho busqueu, i com veieu van passant els anys i tot continua igual.
 
Cada vegada que sento parlar per la TV d'aquest esdeveniment, sento la necessitat de recordar-ho.
 
És una més de tantes injustícies que pateixen els més febles i pobres del món, i en benefici de grans multinacionals  per l'ús desmesurat de la humanitat.
 
UNA IMPOTÈNCIA


dimarts, 16 de febrer del 2016

QUI POT I NO VOL   QUAN VOL NO POT

Les bones ocasions no sempre fan cua per presentar-se de nou. Cal aprofitar-les.  Molts es planyen quan ja no hi són a temps, per alguna cosa ens han donat el seny: Per a fer-lo servir, amanyagar les oportunitats i no deixar que se'n vagin.
 
Sovint hem arribat a abastar algun somni no pas passatger que havíem pensat fa temps i l'havíen deixat escapar. Tal volta algun imprevist ens va barrar el pas i no vam saber donar la camallada que faltava per a arribar-hi. L'oportunitat se'n va anar rostos avall i si el tornem a deixar escapar a la segona, potser no aixecarà mai més el cap.
 
Repetim doncs: EL QUE PUGUIS FER AVUI, NO HO DEIXIS PER DEMÀ
 
======================================================================
 
 
DIFERÈNCIES ENTRE
 
 
                           JEFE                                                          LIDER
 
Mana a les persones                                                     Aconsella i guia a les persones
Inspira por                                                                   Inspira entusiasme
Sempre diu JO                                                             Sempre diu NOSALTRES
Diu la meva empresa                                                   Diu la nostra empresa
Es preocupa per les coses                                            Es preocupa per les persones
Presum els èxits                                                          Comparteix els èxits
Té treballadors                                                           Té un equip de treball
Tot ha de ser JA i ARA                                                 Reparteix la feina
 
 
==============================================================================

diumenge, 31 de gener del 2016

EL COR A MÉS DE BATEGAR PER DONAR-NOS VIDA, SERVEIX PER ESTIMAR

Segueix al tema d'ahir, dels refugiats que arriben a Europa.

Sovint parlo de programes de TV, alguns direu: aquesta mira molt la tele. Doncs no, el que passa és que els selecciono. Llegim entrevistes que demanen a la gent, que en pensa d'aquesta finestra al món i molts per no dir la veritat (que si la miren), diuen que els serveix per distreure's una estona, per dormir, que no fan res de bo... el que passa és que no escolten ni miren segons quins programes.
 
Ja ho he aconsellat en d'altres ocasions. Els diumenges a partir de 2/4 de 10, cada setmana hi ha entrevistes a persones humanes, creients (no sempre han de ser catòliques), que amb les seves vivències ens mostren moments importants de col·laboració amb molt diferents situacions de la vida. 
 
Avui han entrevistat al "cap" del grup de voluntaris que han participat en l'ajuda a les persones que arriben amb aquelles barques que ja vaig parlar ahir. Han repetit moltes imatges, però el bonic i humà ha estat escoltar-lo, com parlava aquell noi, amb quina entrega i el perquè a portat a terme aquesta organització amb una bona colla de gent jove i entregada.
 
Doncs senzillament per L'AMOR que sent per la gent i que això el porta a escoltar EL COR i treballar per ajudar a que arribin a port, a la recerca i ajuda dels que les seves barques van a la deriva i de quants amb el seu equip han salvat la vida.
 
A LES PERSONES ENS PASSA UNA COSA:  i és que anem tan atabalats, estem tant pendents de petites foteses de la vida, que no tenim temps d'escoltar el COR i veure que és el que podríem fer per un món millor.



dissabte, 30 de gener del 2016

30 de gener, dia per la PAU i contra la VIOLÈNCIA

En l'etiqueta Pau i Violència amb la mateixa data d'avui d'altres anys, podeu trobar algun tema més que parla de la vida de MAHATMA GANDHI, gran persona que va treballar per la Pau i contra la violència, i que avui fa 48 anys que va morir assassinat.
 
Avui llegia en un escrit d'AJUDA EN ACCIÓ que la FAM del món també és violència, perquè de la FAM en depèn la vida de moltes persones. Per exemple tots els refugiats que entren cada dia a Europa fugint de les guerres.
 
Recordo les imatges d'aquesta setmana a TV3 amb l'arribada d'aquelles barcasses plenes de "persones", que s'ho juguen tot, molts d'ells la vida i la dels seus fills fugint del seu país perquè els poderosos del món no saben com fer-ho per acabar amb aquesta desgràcia.
 
Recordo les paraules d'aquell fotògraf que va dir que aquelles imatges d'aquí uns anys ensenyarien al món que en ple segle que sembla que tot està a les mans dels homes, no som capaços d'aturar les guerres (fins i tot moltes són provocades) i deixem que la gent hagi de marxar de casa jugant-se la vida.
 
I per més, nosaltres els privilegiats "Europeus" no som capaços de donar acollida, els hem de veure com ramats de bestiar per les carreteres en busca de qui els vol acollir.
 
TOT AIXÒ NO ÉS VIOLÈNCIA ?        COM SOM ELS HUMANS...

dimarts, 26 de gener del 2016

TROBAR GUST A LA LECTURA

El primer pas a la Cultura i a l'educació és aprendre a llegir. I per agafar-hi afició són necessaris llibres infantils,  juvenils, bons mestres i bons escriptors.

Fa poca estona en l'entrevista als matins de TV3 han homenatjat a un escriptor català JORDI SIERRA I FABRA, nascut a Barcelona el 1947 i que ha obtingut un nou premi dels molts que li han estat atorgats. Té centenars de llibres, el d'avui és "APRENENT DE BRUIXOT".
 
Va començar a escriure als 8 anys, tot i que la seva mestre li va dir que mai se'n sortiria. Als 12 anys va escriure la seva primera novel·la de 500 pàgines. Jo el vaig descobrir fa una colla d'anys amb un llibre juvenil "LA MÚSICA DEL VIENTO", fins el vaig aconsellar a algunes escoles per a la llista de llibres recomanats.
 
És una història en part real i en part novel·la d'uns nens que fabriquen catifes a l'Índia. Tal com ha explicat en els seus llibres sempre busca destacar vivències, sentiments, humanitat. Els seus llibres tenen molt bona acollida, n'ha venut milions.
 
Comparteixo molt amb el seu pensar i actuar, ha dit una frase que sovint jo faig servir: TOTS VENIM AL MÓN AMB UNS DONS I ENS CAL DESENVOLUPAR-LOS". Creu que l'escriure el fa feliç a ell i ajuda als joves a descobrir el gust per la lectura. (la mateixa frase la va dir PAU CASALS en el seu testament pòstum).
 
ELS LLIBRES SÓN COM LES ABELLES, PORTEN EL POL·LEN D'UNA INTEL·LIGÈNCIA A L'ALTRE.
 
UNA CASA SENSE LLIBRES, ÉS COM UN JARDÍ SENSE FLORS.