VERGONYA - DOL... PER ELS 15 IMMIGRANTS MORTS

Sento una gran pena per aquests nois africans i sento una gran vergonya per com han anat les coses. Tots els canals de TV estan buscant culpables, tothom parla del problema de la immigració, de si és un problema polític, dels desaprensius que els fan donar els seus pocs estalvis amb la promesa d'arribar al país de les meravelles per una vida millor, quan aquí cada dia hi ha més paro.

El problema ens sobrepassa a tots, cada dia hi ha menys humanitat, ells són persones igual que nosaltres, tots faríem lo impossible per sobreviure. Alguns d'ells entrevistats diu: Encara que no tinguem res, al menys prop nostre hi ha una font d'aigua potable, a casa nostre hem de caminar i caminar per trobar-ne.

 

Els problemes vénen de lluny, Àfrica plora, entre tots l'hem empobrit. No repetiré el que ja he escrit, us recomano buscar els següents temes en l'etiqueta INJUSTÍCIES:

 

Febrer del 2012 -  Una carta que encara espera resposta.
Febrer del 2012  EL COLTAN, tema molt d'avui, és l'or del segle XXI.

Maig del 2013 -  Dos temes d'Àfrica molt complerts.

juliol del 2013 -  Lampedusa Sicília, visita del Papa Francesc.
 

 

Aquests partits xenòfacs, la gent racista, haurien de conèixer el perquè passa tot això, ells no marxarien de la seva terra, però la necessitat els obliga, us recomano que llegiu cada tema.

 

 

SEGON DIUMENGE DE FEBRER, MANS UNIDES CONTRA LA FAM

Van estar quinze anys de la meva vida com a voluntària d'aquesta ONG, ara vaig per lliure, però segueixo molt d'aprop les injustícies que provoquen que milions de persones al món visquin en la més gran pobresa o morin de FAM.

 

Ara que parlem de mainada a casa nostra amb problemes de desnutrició, en especial els primers anys de vida, que els poden deixar el cervell mig adormit, resultat final, joves i adults amb nivells molt baixos de coneixements, és important buscar urgentment mitjans per combatre aquest greu problema.

 

Si en voleu conèixer experiències reals, podeu mirar per Internet el programa que van passar diumenge dia 9 de febrer per la segona cadena, és un reportatge de dos problemes de Guatemala: un de nens que viuen als abocadors d'escombraries i l'altre d'un centre amb mainada desnutrida.

 

www.rtve.es/pueblodedios   hi ha molts reportatges, aquest és:  DOS HOMBRES Y UN MISMO CAMINO.

 

Mirant aquestes imatges, només ens cal donar gràcies. Tot i la nostra crisi, espero no arribarem mai a veure aquí semblants problemes.

HISTORIETA DE GENEROSITAT

Vegem com RAIMON PANIKAR en una conferència,  va definir el cel i l'infern basat en un conte de A. Beauregard.

Una persona va visitar l'infern, va quedar sorpresa. Hi havia una gran taula plena de gustosos menjars, a tot l'entorn molta gent, però tots secs i prims com escuradents, i és que hi havia un problema, tots tenien els braços estirats, no podien doblegar els colzes i el menjar no els arribava a la boca.

 

Tot seguit va visitar el CEL, igual, la mateixa taula plena de exquisits menjars, però la gent del seu entorn tots estaven grassos i ben alimentats, tot i que tenien el mateix problema amb els braços estirats i sense poder doblegar els colzes.

 

On es troba la diferència?

 

La gent del CEL, gent generosa, es peixien els uns als altres.

 

QUI ERA LA PERSONA QUE AVUI HE FET DOS PETONS?

Fins ara, un gener força eixut, hauran anat bé les pluges d'aquests dies. M'agrada veure ploure, les coloraines dels paraigües, el xip xap de la mainada als bassals. Avui darrera els vidres m'ho he passat bé una bona estona i m'ha vingut a la memòria un tema que tinc en aquest bloc: "EL NUVOLET", etiqueta Generositat, febrer 2012, us convido a llegir-lo.

 

Més tard, quan la pluja ha minvat, he sortit a donar un tomb, m'he trobat amb un xicot, ja un xic crescut,  no m'era desconegut, una mica deficient, de pell negre, m'ha vingut directe a mi, m'ha sobtat, i m'ha dit: No tinguis por, no et penso fer res, ja sé que sóc negre i no faig massa bona pinta, em fas dos petons.

 

Doncs si, els hi he fet, m'ha explicat un munt de problemes i el més normal, m'ha demanat que l'ajudés. Només portava quatre monedes i les hi he donat totes, cosa que no tinc per costum de fer, penso que ja poden anar a Càritas per demanar ajuda, però avui m'ha tocat al cor, m'he sentit contenta, ha valgut la pena sortir després de la pluja, he recordat EL NUVOLET.

 

Ara, més tard, jo que sóc creient, he pensat en una frase que diu: A través de les persones Déu passa pels nostres carrers, però els nostres ulls no estan avesats a reconèixer-lo.

 

Qui era el meu negret? tant se val, m'ha fet sentir bé, costa poc sentir-se feliç.

LES PUES DE L'ERIÇÓ  

Avui m'ha vingut a les mans aquest escrit i m'ha semblat bé posar-lo en el bloc.

En un dels dies més freds de l'hivern, un grup d'eriçons es van refugiar en un cau. Volent aprofitar l'escalfor dels seus cossos, es van apropar tan precipitadament que es van clavar les seves pues afilades.

 

Van separar-se astorats, planyent-se del mal que havien trobat en la seva recerca del bé comú. Però, una vegada separats, s'adonaren que es moririen congelats. Van haver de fer una elecció:  o acceptaven les espines dels seus companys o desapareixien de la terra.

 

Amb saviesa, i també tremolor, van decidir tornar a estar junts, apropant-se prudentment els uns als altres. Així aprengueren a dominar la proximitat justa amb que gaudien d'una escalfor respectuosa, sense perdre la privacitat de cadascú.

 

D'aquesta forma aprengueren a conviure amb les petites ferides que la relació amb un ésser molt proper pot ocasionar, i que el més important és l'escalfor de l'altre. D'aquesta forma pogueren sobreviure.

 

QUINA LLIÇÓ, VAL LA PENA UNA PROFUNDA REFLEXIÓ.

ÚLTIM DIUMENGE DE L'ANY     DIA DE LA FAMÍLIA

No entraré en religions, ni en regles del PP sobre l'avortament, ni en anticonceptius (Allà la consciència de cadascú) (Però amb seny, posar un fill al món no és un joc). Però per parlar del DIA DE LA FAMÍLIA  és una més de les festivitats relacionades amb la religió catòlica i és que la majoria de festes que celebrem hi tenen a veure.

 

La família és el primer lloc on els fills aprenen lliçons de vida, on s'aprèn a estimar, el sentiment més important de tot ésser humà. El primer que un nadó necessita és l'amor d'uns pares, quants infants mancats d'estimació els costa parlar, caminar i més endavant poden arribar a ser joves amb problemes.

 

Parelles casades per l'església, pel civil... quan decidiu tenir un fill, el primer i més important és cultivar l'estimació, la convivència, ells aprendran de vosaltres, sou el seu exemple, a falta d'estimació els cors es refreden, s'endureixen.

 

Per a ells sou els seus mestres de vida. No passar per l'església no ha de ser motiu per desacreditar el nom de família, tota parella que busca un fill, fins i tot en adopció, ha de pensar que la família es la base i el pal de paller de la societat.

 

Tota família té els seus problemes, ara si, pensant en les festes de Nadal, podem veure que Josep i Maria en van tenir molts de problemes. Van haver de donar llum a un infant com uns dels "sense sostre", en el lloc més senzill i humil. El que avui celebrem "dia de la família" representa la fugida amb el nou nat en braços i amb el mitjà d'aquell temps "un burriquet" perquè el malvat rei Herodes el volia matar.

 

Per algun de nosaltres l'arribada d'un fill ha estat tant difícil com a ells?

 

SIGUEU UNS BONS PARES                   FILLS ESTIMEU ALS PARES

UN ALTRE NADAL

Festa grossa dalt del cel, el fill de l'amo se'n ve a passar un temps a la terra, es converteix en un nou nat, no li preparen gens d'equipatge, arriba en la més gran pobresa i nosaltres ho celebrem amb masses riqueses, (tot i la crisi que ens omple la boca).

 

Avui per exemple tothom desitjant que el seu nº tingués sort, diners, diners, diners...

 

AMB DINERS PODEM COMPRAR:

 

Plaer, però no amor                         Espectacle, però no alegria

Un esclau, però no un amic              Una dona, però no una esposa

Una casa, però no una llar               Medecines, però no salut

Diplomes, però no cultura                Tranquil·litzants però no PAU

Favors, però no perdó                      La terra, però no el cel

Títols, però no honradesa                 Benestar, però no felicitat.

 

Amb diners, podem tenir moltes coses i passar-ho bé (a estones), però només estimant les persones podem ser feliços (sempre), encara que, de vegades, no ens ho passem bé.

 

TANT DE BO POGUÉSSIM POSAR L'ESPERIT DEL NADAL EN LLAUNES DE CONSERVA I OBRIR-NE UNA CADA MES DE L'ANY.

 

Més temes de Nadal en l'etiqueta "Amor Estimar", del Nadal 2012.

 

PAU I AMOR per aquestes festes i per sempre. Com diu l'anunci d'aquest any a TV3
REGALA  PETONS, regala petons...