Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 18 d’agost del 2015

L'ESTIU DELS NOSTRES NÉTS

Són molts dies de vacances, moltes hores per emplenar, què fan en aquest llarg temps de descans d'escola i que els allunyi un xic de la TV, maquinetes, tablets, ordinadors...

En general els que poden van a esplais, de la mà de joves monitors (avui tots amb titulacions, no com abans), sigui en escoles, centres esportius, colònies, campaments...
 
Descobreixen jocs, nous amics, consells educatius... Personalment crec que és molt important desconnectar de tants aparells i retornar unes hores diàries a jocs infantils.
 
Fa uns dies aquí en aquest bloc, recordava les cançons dels focs de camp comparant-les amb les fogueres de St. Joan, avui en recordaré algunes del temps de la meva joventut com a monitora que vaig ser, fos en excursions o campaments. Les canten avui??? fem memòria, a veure si les recordeu:
 
  • De bon matí, quan els estels es ponen hem de sortir per guanyar el pic gegant...
  • La muntanya venerada, a mi em té robat el cor, de nit parlo amb l'estelada i de dia...
  • Minyonet el cap ben dret, el cos ferm i lleugeret...
  • Salut, sublims muntanyes, vosaltres que el cel toqueu. El sol us coloreja...
  • L'estel és el meu company, quan la nit és ben serena...
Si busqueu per Internet "Cançons a flor de llavi" passareu una bona estona i recordareu aquells anys.
 
HAN PASSAT DE LA HISTÒRIA, O BÉ ENCARA ESTAN VIVES? 

diumenge, 16 d’agost del 2015

QUE RÀPID PASSEN ELS ANYS

Qui em segueix ja sap que ahir va ser el meu sant, el que no sap, és que avui faig anys, així d'un sol cop ho celebro tot.

Sembla que va ser ahir, una nena, una adolescent, una mare i també una iaia. En són una bona colla "71", abans la gent ja era molt gran, avui tot i les xacres, ens queda molt camí per fer, sempre que el secretari de dalt no tregui la nostra fitxa i ens cridi.
 
Si que és cert que cada 16 d'agost penso; repetiré  l'any vinent?. Però sóc molt realista, cada matí dono gràcies pel regal d'un nou dia i no vull pensar que passarà demà, procuro aprofitar cada moment i gaudir de les petites coses que omplen una jornada i que en són moltes.
 
Hi ha qui espera una gran felicitat, mentre deixem passar els petits detalls en que anem brodant  el gaudir del nostra dia a dia.
 
Ara acabo de veure el tele notícies, guerres, ferits, morts, petites embarcacions repletes de immigrants (milers aquest any) que es juguen la vida i molts d'ells la deixen al mar, llavors... en el meu cas, no és per donar gràcies?
 
Si Déu mira els tele notícies s'ha de deprimir, com som els humans, ens va donar llibertat i ja veieu molts per a què la fan servir.
 
AIXÍ DONCS UN ANY MÉS,  I SI DÉU VOL QUE EN PUGUIN SER UNS QUANTS MÉS. 

dilluns, 20 de juliol del 2015

33 FESTIVAL INTERNACIONAL  DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS

La Comarca d'Osona fa 33 anys que acull aquest festival conegut ja mundialment. Les demandes per participar fan que hi hagi llista d'espera d'un any per l'altre, fins avui han vingut centenars de grups de tots els punts del planeta.
 
En aquests pocs kms. s'hi troba un dels  més grans intercanvis de diversitat de cultures que unides pel llenguatge musical i les seves danses tradicionals enriqueixen casa nostra.
 
Va començar en una esplanada del poble de Cantonigròs, a gairebé mil metres d'alçada i a l'aire lliure, de dia amb un sol brillant i de nit contemplant les estrelles. Algunes carpes feien que es resguardessin de la calor i els temporals d'estiu. Aquests darrers quatre anys s'ha traslladat a un bonic teatre "L'ATLÀNTIDA" de la Ciutat de Vic, on també disposa d'un campus molt gran al costat del riu.
 
La organització segueix com el primer dia de la mà de voluntaris en totes les tasques, els participants després dels àpats principals en llocs organitzats, van a dormir i conviure en MOLTES cases particulars de tota la comarca i en alguns albergs. És un continu anar i venir de grups pels carrers de Vic o amb autobusos, sempre cantant i de la mà de guies voluntaris Osonencs que tenen una oportunitat per practicar els idiomes i fer d'acompanyants.
 
Enguany hi han participat 8 grups de gent de casa nostre i d'altres comunitats de l'estat Espanyol a més de 25 grups de diferents parts del món, entre tots gairebé un miler de nens, nenes, joves i adults que compateixen  classificats en diferents categories. 
 
Molts d'ells s'entornen amb les mans buides, només amb el bonic record de l'hospitalitat, la convivència i el gaudir de 4 dies envoltats de música i danses, però hi ha per a cada classificació 4 premis als millors que són donacions des de la Generalitat, fins a d'altres Ajuntaments i entitats.
 
UNA EXPERIÈNCIA QUE HAURÍEU DE CONÈIXER DE PRIMERA MÀ.
LA PROPERA EL JULIOL DEL 2016.    

dissabte, 4 de juliol del 2015

ENTREVISTA A JOSEP GUARDIOLA

Avui he escoltat el Pep a Catalunya Radio. Crec que era el recull d'una entrevista que li van fer la nit de Sant Joan en una festa a Manresa, no ho he sentit començar, el que si m'ha interessat és el tema, vegem-ne un resum:
 
SENTIR-SE ESTIMAT. Com n'és d'important sentir-se estimat, en qualsevol moment de la vida. D'infant, de jove, del lloc de treball, de la parella, de la gent gran...
 
L'auto estima de les persones depèn molt de com ens sentim d'estimats. Ell és l'entrenador, però el resultat dels partits no són només tècniques. Els partits no es guanyen només gràcies a l'entrenador, sinó gràcies a l'estat físic i anímic dels seus jugadors.
 
Igual ho podem comparar en tots els moments de la vida, a tots ens agrada sentir-nos escoltats, animats, valorats... El rendiment por ser espectacular després d'unes paraules amables, encoratjadores, d'una abraçada...
 
Llavors, som nosaltres mateixos qui després de l'éxit personal (en el que sigui), ens sentim agraïts i valorem la vida, som capaços de dir en veu alta "GRÀCIES".
 
Cal ser recte, exigent, però fer que la gent se senti ESTIMADA.
 
 
 
 
 

dimarts, 30 de juny del 2015

30  DE JUNY, HEM ACOMIADAT LA PRIMAVERA i ENCETEM UN ESTIU MOLT CALORÓS.

És el segon escrit d'avui en el meu bloc. M'he llevat inspirada. Si heu llegit l'anterior que parlo de que tots tenim els nostres secrets, us en confesso un. De jove ja tinc alguns petits poemes, millor dit, vivències escrites en forma de redolins, sempre m'ha agradat escriure, tot hi que d'estudiant era millor en números, però m'anava bé la correspondència, sempre dic que sóc una escriptora frustrada.
 
He fet balanç d'aquest meu bloc. El vaig començar el febrer del 2012 i m'heu visitat més de 7.000 persones. Hi tinc un munt de temes, com bé diu el nom: "Reflexions", no passa dia que no controli les entrades i quin temes tenen més lectors, és una de les coses que m'ajuden en el meu dia a dia.
 
És curiós observar quin  tenen més visites i quins gairebé cap  o poques. Quan jo me'ls rellegeixo (que ho faig de vegades) penso que n'hi ha de molt bonics, tant de bo en sabés més, faig el que puc, però l'idea és que facin pensar.
 
A mi que m'agrada aquesta manera de comunicació, em costa entendre que poques vegades m'arribin comentaris al respecte, la gent llegiu, però no em dieu res i en canvi  per facebook (que poques vegades el miro), veig que hi ha molts comentaris.
 
A veure si algú em dóna la seva opinió. Us recomano buscar en les diferents etiquetes, hi ha temes molt variats. En la de VARIS, hi ha moltes frases de pensaments molt, molt bonics, és un dels meus jovis.
 
Una abraçada i BON ESTIU, guardeu-vos de la calor.
MATINADA DE RECORDS

Un consell: "un bon matalàs". Amb ell passem una part molt important de la nostra vida.
La nit i la foscor són per a descansar. Jo tinc la sort de dormir bé, sempre però, estiu i hivern, deixo la persiana de la finestra un tros oberta, m'agrada despertar amb les primeres clarors del dia, això no vol dir que em llevi aviat, si no tinc pressa, m'esplaï-ho amb els meus pensaments.
 
Avui, penso que he començat somniant i he seguit desperta, he reviscut la meva joventut. D'aquí a pocs dies compliré els 71 anys i allò que de vegades fem d'invertir els nºs, he retornat als 17 anys.
 
Hi ha en les nostres vides coses que potser queden adormides, (algunes positives, d'altres negatives), són la nostra història. Poc a poc he anat passant pàgines, fins he descobert una Maria que poques vegades m'havia parat a pensar.
 
Tots tenim els nostres secrets, allò que no hem explicat mai a ningú i que ens emportarem a la tomba. Ens ha marcat en algun aspecte al llarg de la vida?. Segurament que SI. Ens ha convertit en persones més fermes o més desgraciades, tot depèn de com ho hem sabut afrontar.
 
Hi ha una frase que diu: "Res a la vida li ha estat fàcil", és molt important. Malament qui de jove ha viscut dins una bombolla o envoltat de cotó fluix, de ben segur afrontar els problemes de la vida li hauran estat més costosos.
 
És bo pensar-hi i valorar cada moment. Perquè la vida, és allò que passa mentre estem fent altres coses.   QUE TINGUEU UN BON DIA.
 
 

dimecres, 24 de juny del 2015

LES FOGUERES DE SANT JOAN

Són un comiat a la primavera i una benvinguda a l'estiu, són festes vinculades amb la Naturalesa, el que en diem: El solstici d'estiu, seria més normal la nit del 20-21, però en molts llocs s'aprofita la nit de Sant Joan per a celebrar-les.
 
Són molt conegudes arreu d'Europa i Amèrica Llatina, i amb diferències segons sigui el lloc , clican a Viquipèdia, en podreu conèixer més detalls.
 
Aquestes fogueres em recorden les nits de campaments de la meva joventut on mai hi faltava "El foc de camp", allà cantàvem aquelles tradicionals cançons a l'entorn de les flames, igual com tot el poble surt de casa per contemplar el foc en aquesta vesprada, diuen que el foc purifica.
 
Penso que seria bonic també seguint les tradicions, entre tots en  cantéssim alguna de les que avui la majoria de gent ja ha oblidat i els joves desconeixen, amb els cants ofegaríem una mica els massa forts trons dels petards.
 
  • Foc de llenya, flama encantada, quan l'ample fosca, tot ho embolcalla, ta lluor roja, l'àmbit encén, i, en la nit freda, prop de les brases, fem la vetllada del campament.
  • Visca la claror del foc, visca sa claror, foc, foc, foc joliu, crema crema amb gran caliu, foc foc foc joliu, alegran's la nit...
LES RECORDEU???    BON ESTIU