FINALS DE JUNY, INICI D'ESTIU

Dies llargs, el sol ho abraça tot, diuen que el sol és vida, però amb dosis tant fortes... va ser una setmana molt calorosa, la gent que no tenim prou memòria comentava "això no s'havia vist mai". Doncs SÍ, l'any passat el 2011 aquests mateixos dies també en va fer molta de calor.

Els camps daurats d'ordi i blat, ja quasi han fugit, sols queden petites punxes que les màquines no han sabut afaitar. A la comarca d'Osona enguany ens hem escapat de pedragades que fan malvè i aplanen els camps, els temporals han passat de llarg, a d'altres llocs si que els ha tocat. 

Ara ens queden camins polsosos, marges d'herba seca, si no és negre per algun foc. Avui he vist les voreres d'un per sort petit foc que va cremar un espai de la carretera de la Guixa, quina tristor.

Pels carrers les persones busquem l'ombra, a hores punta de sol poca gent tragina, fins les orenetes duen tenir la boca seca i els costa de piular. Sort que no tot l'estiu el SOL és així de fort, potser que alguns dies l'atmosfera que està tan plena de satèl·lits, coets i brutícia atòmica  ha de fer giragonses per passar i per això crema tant?

Qui té la sort d'un bany de mar o piscina pot jugar amb l'escalfor del SOL, però, aquests dies m'he recordat d'aquells pobles que viuen en constants temperatures altes,  sequeres, misèria, poca aigua i no uns dies, sinó temps, anys... De tot en té la culpa el SOL?   

NOSTÀLGIA D'UN TEMPS NO MASSA LLUNYÀ

Ahir no em vaig adormir (cosa estranya), vaig seguir per TV3 fins al final la 46ª cantada d'havaneres de Palafrugell, és una música i lletres que m'agraden. Fa uns anys, en dues ocasions, vaig anar a Calella en aquesta vesprada acompanyada d'unes amigues, és un ambient únic, no és el mateix veure-ho per televisió.

El cotxe aparcat a una distància considerable, les meves cames encara lleugeres no els venia d'uns metres més, les meves companyes igual que jo disposades a passar una bonica vetllada vora el mar, jerseis perquè generalment bufa aquell ventet i sobretot el mocador per cantar la bella Lola, bons records.

Ahir asseguda davant el televisor,  unes llàgrimes de nostàlgia, que no m'havia passat mai, em van entelar els ulls, un nus al pit em va recordar que una de les amigues ja no hi és, l'altra amb edat avançada no li escau aquest tragí, l'altre amb problemes de salut i jo que les cames també em comencen a fallar.

Sóc conscient del pas dels anys, com bé diu Mn. Cinto Verdaguer: Sovint els homes oblidem que...La vida és un riu que corre a la mor, lo cel és lo port, on lo just reviu... Però no deixa de ser trist, va ser com una punxada de dolor, de tristor, d'enyorança d'uns temps que no tornaran. 

  

20 ANYS DE LES OLIMPÍADES

Del 26 al 30 de juliol de 1992, VIC va ser seu Olimpica d'Hoquei sobre patins, un esdeveniment únic, que de ben segur no veurem repetit mai més.

Amb motiu de la festa major d'enguany, en el mitjà informatiu INFO taronja que hem trobat a les bústies en fa un resum, amb fotografiess dels voluntaris olímpics, en una, hi ha la meva filla i m'ha fet molta il·lusió, ja que guardo com una relíquia tot l'equipament, samarreta, xandall... un dia les meves nétes (les seves filles) en tindran un record.

I, és que aquells dies Vic va ser una gran festa, potser per a molts no va significar gran cosa, però per a mi, el CLUB PATÍ VIC era la meva segona casa, allà el novembre de 1983, jo com a Delegada, juntament amb l'Imma Ponsa com entrenadora vàrem començar a donar vida a un esport que durant anys havia quedat oblidat "EL PATINATGE", avui encara molt viu.

Anys enrere, l'any ???, la vigatana "Eugènia Porta" va ser subcampiona a un sol punt de la primera en els campionats d'Espanya celebrats a Barcelona. En aquella ocasió van actuar fora concurs la parella infantil també vigatana "Roser Fuster i Josep Cassany", que varen obtenir molts aplaudiments i simpatia dels assistents. Per això vaig lluitar molts anys perquè el patinatge tornes a reviure a VIC i ho vaig aconseguir, gràcies al llavors President senyor Estrada.

En tinc un molt bonic record i desitjo molts anys de vida al CLUB PATÍ VIC. 

VACANCES  - COTXES

Ja ha arribat la calor, les platges, les vacances. Hem entrat en el temps més fort de trànsit de l'any. Els cotxes envairan autopistes, pobles i ciutats de mar i muntanya, tots o millor dit "tots els que encara poden" volem gaudir d'uns dies de descans, però també volem tornar a casa veritat?

Qui no ha tingut mai un ensurt a la carretera?. Qui porta el volant té a les mans una gran responsabilitat, dins el cotxe hi ha una família, un grup d'amics "unes vides". Sentim massa sovint xifres esgarrifoses de greus accidents i morts, ens hauria de servir d'alerta i seny per a una bona conducció, sense presses, amb serenitat, complint el codi de circulació i sobretot evitar les imprudències.

Les vacances haurien de ser dies de descans pel cos i de les obligacions que ens marquen durant l'any, oblidar el rellotge. Per contra molts conductors segueixen tenint por d'arribar tard i el peu del gas vol avançar ràpid quilòmetres i més quilòmetres.

És part d'un tema que vaig llegir fa temps "TU, EL COTXE I ELS TEUS". Tot i el temps no ha passat de moda, seguim igual, sempre amb tantes presses.

20 de juny DIA MUNDIAL DELS REFUGIATS

Hem sentit a parlar sovint de camps de refugiats, però imaginem com són? Milers de persones  que conviuen en condicions pèssimes, que han hagut d'abandonar les seves cases, mobles, feines i allà agrupar-se amb persones desconegudes i no uns dies, de vegades anys i anys.

En el programa de TV3  "TOT UN MÓN", vaig conèixer la vida d'en MAFHUD, un noi que avui té 20 anys i viu a Horta Barcelona, està estudiant. Afillat per una família des que tenia 12 anys. Va venir aquí en un acolliment per uns dies de vacances a nens i nenes d'un camp de refugiats d'Algèria. Després d'observar problemes de salut, van descobrir que era "celíac", allà no tenia futur, van convèncer als pares que si volien que es curés s'havia de quedar aquí i així ha estat.

La història seria llarga i és bonica, deixareu que m'allargui un xic més del que és habitual en els meus escrits per explicar-vos algunes anècdotes: El primer de tot l'aviò, només els havia vist passar pel cel, al arribar a Barcelona els seus ulls no podien en tot i les costums no cal parlar-ne, un pijama? uns calçotets? coberts? un llit, un mirall? un vàter, les aixetes, caragols, flors? cotxes, llums, només coneixia de nit la claror de la lluna. La tele era una capsa plena de gent. De tot feia fotos per enviar a la seva família.

Poc a poc ho va anar descobrint tot, al metro, al carrer, saludava a tothom, la paraula Gràcies era una constant en el seu vocabulari, veïns, coneguts, escola... Una piscina? quanta més aigua havia vist era en una galleda i no cal parlar del mar, de peixos només n'havia vist en les llaunes de sardines que podien menjar en el desert allà al camp de refugiats.

Avui és un estudiant i un noi feliç, domina tots els invents del nostre món, sobretot l'ordinador, és un jove més de casa nostra, quin futur li esperava allà?, però sempre serà el "El fill del desert". Recorda sovint el seu avi, un home molt savi, sempre mirava el cel a fi de portar els animals a menjar en llocs que sabia podia ploure, li deien "El fill dels núvols". Serà potser ell un METEORÒLEG?.

Que n'estem de bé tot i els nostres problemes. Així és el món, gent que morirà sense haver descobert  cap comoditat, però potser són més feliços que nosaltres... 

12 de Juny dia mundial contra el TREBALL INFANTIL

Aquest és un tema que dóna molt de parlar, és lamentable, sobretot per l'explotació d'horaris i sous i perquè ara nosaltres ho veiem una cosa llunyana a casa nostra, però tots recordarem que els nostres abans passats la majoria treballaven en edats no permeses, no sé com eren els sous, si també eren explotats, però avui i ahir es feia per sobreviure, no per gust.

Coneguem però diferents treballs infantils especialment en països més pobres:

No parlaré d'explotació sexual, ni dels nens que extreuen el "Coltan" al Congo, ja en vaig parlar en altres apartats d'aquest blog, comentaré  altres treballs:

El 80% de les joguines que tenim aquí són fabricades a la Xina, Indonèsia i Tailàndia per nens i nenes molt petitons, es passen dotze hores cada dia treballant amb plàstics líquids, materials molt contaminants que posen en motlles per formar trens, nenes...  No en poden tenir per a ells, els faria falta un mes de treball per poder-les pagar.

Molts també fabriquen materials pirotècnics,  a més del perill, ja que són productes inflamables, treballen en temperatures que superen els 40º.

Quants nens fabriquen catifes, els seus ditets són molt bons per nuar els fils.

Quants nens són robats per convertir-los en nens soldat, forçats a satisfer les necessitats biològiques dels soldats adults en conflictes armats.

i  tantes més coses que podríem comentar de fàbriques amb noms i cognoms, com sabatilles, pilotes...

Abans parlàvem d'esclaus, que és això? sinó el més gran esclavatge INFANTIL.

5 DE JUNY DIA DEL MEDI AMBIENT

Hi ha moltes maneres de protegir el medi, aquesta setmana tanquem una activitat a les escoles de Vic - Gurb i La Guixa, ha estat un acte SOLIDARI - HUMÀ i  de RECICLATGE.

La mainada juntament amb les seves famílies han fet possible recollir dues tones (2000 quilos aproximadament) de TAPS DE PLÀSTIC, un material que podrà tenir una segona vida.

Al mateix temps donaran l'import de la seva venda a un acte SOLIDARI, a una nena la SARA, que tens molts de problemes econòmics i de salut. La propera setmana sortirà un reportatge en tots els mitjans de comunicació de VIc-Osona. Una representació de cada escola farà entrega a la SARA d'un val amb l'import recollit.

I al mateix temps haurà servit a tots els jovenets d'aquestes escoles per valorar la seva sort, en poder gaudir d'una bona salut, mentre la SARA, degut a uns problemes després de poques hores del seu neixament, ha quedat amb malformacions a tot el seu jove cos.

Amb aquests diners serà la primera aportació a un seient adaptable per el seu cotxe. Amb això volem encoratjar a que molta més gent i escoles s'adhereixin a la causa, si no és ara, SI el proper curs. Per aconseguir els diners d'aquesta ajuda, fan falta més de 20 tones de TAPS de PLÀSTIC, un senzill acte que no costa diners i AJUDA també AL MEDI AMBIENT.