MERCAT DEL RAM

Vic, ciutat de fires i mercats, en té un que és el pare de tots "EL MERCAT DEL RAM". Anys enrere tenia una especialitat i que segueix essent la primera:  "Fira agrícola i de bestiar". Però amb els anys s'ha anat escampant per tota la ciutat i també amb diferents ofertes, una molt especial enguany és de formatgeries d'arreu d'Espanya i més enllà.

Fa una colla d'anys un osonenc cantautor "JOSEP FONT SELLABONA" batejat com el trobador de Catalunya, va compondre una sardana dedicada al nostre mercat, si un dia els altaveus deixen de tocar-la semblarà que ens han robat una cosa estimada, una pinzellada sonora que sempre s'ha identificat amb aquest mercat.

Aquí en teniu la seva lletra:

Les pubilles de la plana, aviat s'han desvetllat

i un sol rialler demanen per la gent que va al mercat.

És un jorn de primavera i n'és viu el prat florit,

de roselles n'és encesa la nostra Plana de Vic.

Les noies ja s'empolainen per anar al mercat de Vic,

a dansar belles sardanes i fins a trobar marit.

MERCAT DEL RAM, orgull d'Osona, amb festa bona que exulta el cant.

MERCAT DEL RAM, de llorers i plantes, que portes flaires del nostre camp.

MERCAT DEL RAM, de tradició, ple de tipisme i de color.

MERCAT DEL RAM, mercat del ram, tothom t'espera MERCAT DEL RAM.

Plana de Vic, terra catalana, on sento pau ballant la sardana.

Plana de Vic, el teu mercat, jo no podré mai oblidar.

PREGUNTA-HO  A  L'ESTRELLA

En un plàcid capvespre, un senyor repassava un manuscrit prop del mar. Es va distreure en veure l'acció constant d'un jove adolescent, que recollia del trencar les onades, les estrelles de mar que restaven embarrancades i que, després les retornava al mar.

Intrigat s'hi va apropar i li va preguntar perquè feia allò. - El jove va respondre: Perquè si es queden sense aigua, quan la marea baixa, moriran.

Però això no te cap sentit va replicar l'home somrient, hi ha milers d'estrelles al pacífic i moltes els passarà el mateix, no les podràs salvar totes.

Que no te cap sentit el que faig? - li va contestar el jove - Perquè no feu la mateixa pregunta a l'estrella que he alliberat de la mort.

Igual passa a la vida. Unes persones passen de tot, viuen prou bé, no poden salvar tota la humanitat. D'altres ajuden encara que sigui a un o una família amb necessitats, sinó pregunteu-ho als que han rebut l'ajuda.

Jo en dic "donar aspirines", calmar el seu patiment, fins esperar que surti un Fleming que descobreixi l'antibiòtic que podrà curar, per exemple "la crisi d'aquests moments o la FAM del món".   SIGUEM SOLIDARIS.

A VOSALTRES JOVES

És un tema dur, és el resum de l'escrit d'un periodista que va cobrir un accident de trànsit l'any 1997, en va recollir aquestes paraules i les va publicar amb l'idea "de salvar vides".

Vaig anar de festa mare, sempre recordo les teves paraules: No beguis alcohol. Si mare, et vaig fer cas, vaig estar orgullosa de la meva voluntat, el teu consell va ser correcte.

Quan la festa va acabar vaig agafar el cotxe amb el convenciment d'arribar bé a casa, poc imaginava el que m'esperava. Ara mare, estic aquí tirada a la carretera, sento una veu llunyana que diu: "El noi que ha provocat l'accident anava begut".

Estic envoltada de sang i aguanto per no plorar, sento els metges que diuen: "Aquesta noia morirà". Com és possible mare, que ell hagi agafat el cotxe begut i ara sigui a mi que em toca morir?.

Mare, digues al pare que sigui fort, a la meva germana que sigui valenta, que segueixi els teus consells. Tinc molta por mare, estic aquí sola i m'estic ofegant, US ESTIMO MOLT.

FER ZAPPING

Tots sabem que el zapping és el canvi de canal de la televisió. Podríem dir que s'ha convertit en una addicció i això potser és un element més que ens ha marcat en molts aspectes de la vida. Podríem dir que anem sempre amb el comandament a la mà. 

Heu parat a pensar que de vegades quan parlem amb una persona, al cap de poc ja ens cansem i necessitem que en vingui una altre? Que abans anàvem a un bar, ara la gent va de bars?. Que amb el cotxe o moto canviem de lloc contínuament?. Que en les converses també canviem de tema amb la mateixa freqüència?.  No cal dir en les eleccions polítiques, sovint es canvia de partit com de jaqueta i finalment a nivell matrimonial, amb tot el respecte, també podríem parlar de zapping.

En el televisor de vegades fins i tot és saludable, el perill és que visquem contínuament en actitud de zapping, és a dir que anem com les papallones de flor en flor sense aturar-nos enlloc, que ens és difícil concentrar-nos, aprofundir en les coses, de ser més constants i potser més "fidels".

EL MÓN ESTÀ MALALT

La "Mafalda" (dibuix de còmics), té la bola del món estirada en un llit d'hospital, està en observació, que li fa mal?

No posaré xifres, és difícil, però són bilions les que gastem al món en ARMAMENT. Sembla que hem perdut el cap, si ho comparem amb la realitat de la "nostra crisi" i la misèria que es viu en molts indrets del nostre planeta, hauríem de restar esgarrifats i avergonyits.

Sabem en aquests moments quants països estan en conflictes o guerres? Com paguen les armes? Quants morts a causa de la violència cega de qui utilitza aquests aparells, que són una important font d'ingressos de les fàbriques que les proporcionen?

El món està malalt, ningú pot estimar amb una arma a la mà. Es va començar a fabricar-ne per poder-se defensar, després es va continuar fabricant per poder continuar venent, això donava molts beneficis i llocs de treball. Més tard hem arribat a fabricar "guerres" per poder vendre més armes.

Sabem qui són els propietaris d'aquestes fàbriques? Hem de tenir present que els diners d'aquest negoci colossal, són amarats d'odi, de sang i de mort.

Perquè no començar a retallar en ARMAMENT? 

Evitem "APARENTAR" i tractem senzillament de "SER"

APARENTAR vol dir tenir bon aspecte, voler dissimular, fer creure el que no és, falsificar la persona. Quantes vegades les aparences ens enlluernen i ens provoquen enveges?. Però un bon dia s'esfondren com l'estàtua dels peus de fang. És difícil endevinar com és una persona, també ens podem equivocar.

Vegem un conte d'exemple: En el jardí hi havia un castanyer d'índies, el més bonic de tots, les branques semblaven resistents, amb els braços enlaire com un clam. A la primavera el seu brancatge era d'un verd intens, capçada arrodonida i les flors blanques penjades com fanalets. A l'estiu les castanyes brillaven en desprendre's de la closca punxent.

De massa mirar enlaire, no miràvem el tronc, semblava fort, però un dia s'observà un decaïment de l'escorça, en poc temps la superfície danyada anava creixent. L'arbre estava podrit per dins, ja no ho podia dissimular, calia tallar-lo. L'aigua havia anat fent camí per dins, amb prou feines s'aguantava. 

Mort, ben mort, quina pena "Valent per fora i acabat per dins".  

PETITS TEMES

L'avi i l'àvia s'havien barallat. L'àvia estava molt enutjada i no li dirigia la paraula. L'endemà l'avi ja ho havia oblidat, però l'àvia continuava enfadada. Per més que l'avi ho intentava no aconseguia fer-la parlar. Al final l'avi començà a remenar calaixos i armaris, al cap d'una estona l'àvia no pogué contenir-se i cridà. Què redimonis busques? Gràcies a Déu que ho he trobat!, somrient maliciosament l'avi respongué: "buscava la teva veu".

###############################################################################

Un vell pelegrí caminava cap a les muntanyes de l'Himalaia al cor de l'hivern. De sobte va començar a ploure. Al arribar a la posada l'hostaler li va preguntar: "com heu aconseguit d'arribar fins aquí bon home?". - l'ancià respongué: El meu cor hi ha arribat primer, la resta del meu cos no li ha costat gaire de seguir-lo.

---Gairebé tot, si hi posem el cor, ho podem aconseguir.

###############################################################################

Un pilot d'aviació de guerra deia:

Aquells pels que lluito no els odio, em fan pena, quanta destrucció, ferits i morts. 

Aquells pels que treballo no els estimo, només són qui em paguen, és la meva feina.

Un d'ells, en acabar la guerra a l'Índia, va deixar la feina i va fer construir un centre per a paraplègics "CHESOR HOM" a Bombai. L'han portat durant molts anys unes germanes Espanyoles "Missioneres de Crist Jesús". Ara ja està regentat per germanes nadiues.

###############################################################################