APARENTAR vol dir tenir bon aspecte, voler dissimular, fer creure el que no és, falsificar la persona. Quantes vegades les aparences ens enlluernen i ens provoquen enveges?. Però un bon dia s'esfondren com l'estàtua dels peus de fang. És difícil endevinar com és una persona, també ens podem equivocar.
Vegem un conte d'exemple: En el jardí hi havia un castanyer d'índies, el més bonic de tots, les branques semblaven resistents, amb els braços enlaire com un clam. A la primavera el seu brancatge era d'un verd intens, capçada arrodonida i les flors blanques penjades com fanalets. A l'estiu les castanyes brillaven en desprendre's de la closca punxent.
De massa mirar enlaire, no miràvem el tronc, semblava fort, però un dia s'observà un decaïment de l'escorça, en poc temps la superfície danyada anava creixent. L'arbre estava podrit per dins, ja no ho podia dissimular, calia tallar-lo. L'aigua havia anat fent camí per dins, amb prou feines s'aguantava.
Mort, ben mort, quina pena "Valent per fora i acabat per dins".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada