Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 7 de març del 2012

SEAT  600   €  PESSETES

Aquest any 2012 es compliran 55 anys que va sortir al carrer el petit utilitari SEAT 600, un dels cotxes més venuts de la història, costava 65.000 ptes. (avui 390 €).

Fins llavors hi havia pocs cotxes, només la gent més benestant. Amb ell vam ser moltes les famílies més humils que vam començar a circular per les nostres carreteres, sobretot els caps de setmana podies veure moltes famílies amb els seus cistells, estovalles, plats i carmanyoles asseguts en algun prat proper a un rierol.

Què són ara 390 €?, però si ho convertim a pessetes ja és diferent, això ha estat un dels principals motius que a les cases s'hagin desbordat les despeses, ens ha costat i encara ens costa fer el canvi. En aquells moments però, també els sous eren molt minses, una família de classe mitjana podia cobrar entre 6 i 7 mil pessetes, avui serien de 35 a 60 €, vol dir que també aquella generació  vam haver de fer un gran esforç per comprar-lo.

De ben segur que gairebé tots vàrem tenir un SEAT 600. Ara tot ha canviat, la gent aspira al millor cotxe, sovint a les cases fins i tot n'hi ha dos. En lloc dels càmpings, els restaurants fins avui han fet l'agost...

Per els més joves, això sembla prehistòric i només parlem de 55 anys.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada