Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 19 de març de 2012

RESIDÈNCIES  D'AVIS

Alguns dies vaig a una residència, hi tinc algunes amigues, em fa mal al cor veure tants de vellets abatuts, solitaris, plens de xacres i limitacions. Quina tristesa, en paraules molt fredes  "sembla un armari de roba usada". Allà tenen taula, llit, netedat, medicines, no els falta de res, però els falta de tot.

Somnien llar, família, amor, l'enyor de tota una vida i es troben amb desconeguts, ordres, horaris i portes tancades. Aquests vellets han construït el nostre benestar treballant hores extres, potser mal menjats, vestint amb senzillesa, amb tot això van construir una societat, la que nosaltres ara fruïm, tot i la tant temuda crisi.

En un de tants debats als mitjans d'aquests dies sobre economia i retallades, un senyor deia: en lloc de tants diners invertits en residències, hauria estat millor formar més gent (que ja es fa, però poc), per cuidar avis a les seves pròpies cases,  no haurien d'anar a una residència, s'haurien estalviat molts diners en grans obres i  creat molts llocs de treball amb gent preparada, no com ara, que qualsevol ho pot fer i de manera il·legal.

Dita popular:  Uns pares poden cuidar cinc fills, cinc fills no poden cuidar uns pares.

Cap comentari:

Publica un comentari