Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 16 de març del 2012

3r. TEMA DIA DEL PARE   Carta d'un fill o filla

Pare, et sorprendrà rebre una carta meva, però és que ens veiem tant poc! Les poques estones que tenim després dels esports, anglès, deures i sobretot la TV no ens deixen temps pel diàleg, anem sempre massa enfeinats.

Aquests dies la petita pantalla ens recorda que Sant Josep és el dia del pare, no per a res, sinó perquè us comprem un regal. A mi m'ha semblat que podria ser un bon detall fer-te un petó i una abraçada i a cau d'orella, perquè tinc molta vergonya de dir-ho en veu alta:

PARE T'ESTIMO, Jo avui estic aquí gràcies a tu, bé...i a la mare, ja em recordaré d'ella el primer diumenge de maig. Et vull donar les gràcies per tot el que fas per mi. Aquestes coses els fills no tenim per costum dir-les, però és bo que sàpigues que les pensem. 

Pare, tu ets el meu jardiner, des del primer moment vas plantar unes llavors d'arrels profundes d'estimació i les has anat regant al llarg de la meva encara curta existència, avui ja sóc una poncella que junt amb moltes d'altres, adornarem el jardí de la humanitat.

Sovint les boniques flors es veuen envoltades d'herbes lletges que ens poden fer molt de mal, com a bon jardiner procura arrancar tota malesa que m'envolti a fi de ser una flor que tothom pugui contemplar, admirar i gaudir del seu perfum.

Pare, JO que ho tinc tot, encara tinc vergonya de dir-te T'ESTIMO.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada