Pare, et sorprendrà rebre una carta meva, però és que ens veiem tant poc! Les poques estones que tenim després dels esports, anglès, deures i sobretot la TV no ens deixen temps pel diàleg, anem sempre massa enfeinats.
Aquests dies la petita pantalla ens recorda que Sant Josep és el dia del pare, no per a res, sinó perquè us comprem un regal. A mi m'ha semblat que podria ser un bon detall fer-te un petó i una abraçada i a cau d'orella, perquè tinc molta vergonya de dir-ho en veu alta:
PARE T'ESTIMO, Jo avui estic aquí gràcies a tu, bé...i a la mare, ja em recordaré d'ella el primer diumenge de maig. Et vull donar les gràcies per tot el que fas per mi. Aquestes coses els fills no tenim per costum dir-les, però és bo que sàpigues que les pensem.
Pare, tu ets el meu jardiner, des del primer moment vas plantar unes llavors d'arrels profundes d'estimació i les has anat regant al llarg de la meva encara curta existència, avui ja sóc una poncella que junt amb moltes d'altres, adornarem el jardí de la humanitat.
Sovint les boniques flors es veuen envoltades d'herbes lletges que ens poden fer molt de mal, com a bon jardiner procura arrancar tota malesa que m'envolti a fi de ser una flor que tothom pugui contemplar, admirar i gaudir del seu perfum.
Pare, JO que ho tinc tot, encara tinc vergonya de dir-te T'ESTIMO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada