Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 4 de març de 2012

4ª PART DE LA MEVA AUTOBIOGRAFIA

Ahir vaig aprendre a agrupar els escrits d'aquest blog "per temes". La tirallonga del llistat era massa llarga per escollir-ne un. Així serà més fàcil. En l'apartat "Felicitat" n'hi ha 3 i tots diuen quer la felicitat és una pèrdua de temps buscar-la, sinó que es troba en moments especials de la vida. És impossible que sigui a perpetuïtat. Quan hi ha moments de foscor és necessari buscar de nou la llum.

Avui us parlaré dels anys (1990 fins el 2005). Van ser quinze anys de la meva vida que vaig dedicar moltes hores a la ONG "MANS UNIDES" com a Delegada del Bisbat de Vic i que em va donar moltes hores de felicitat. En aquest temps va néixer el que avui s'ha convertit en tradició "LA LLÀNTIA SOLIDARIA" de Nadal i moltes més activitats que han quedat en el meu record, com festivals de joves al teatre "Atlàntida", concursos literaris escolars... Però la que més feliç em va fer va ser l'anada a l'Índia que ja comento en un tema del blog. La tinc considerada entre les coses més importants de la meva vida, una experiència inoblidable.

Va ser a finals de l'any 1997. A partir d'aquí vaig fer un munt de xerrades i passades de diapositives a moltes escoles i grups. Cada vegada revivia minut a minut tot el que vaig anar descobrint, des de riqueses fins a la més gran pobresa dels barris de barraques "Slums". Vaig estar molt a la selva, vaig conèixer la generositat d'una gent que no tenia res i t'ho donava tot, per a ells érem els seus salvadors (quina tristesa), si coneguéssim com vivim aquí.

Explico tot això per donar-vos a conèixer que la felicitat es troba en el nostre viure de cada dia, el que passa és que de vegades no valorem els moments bons, sempre recordem els més foscos.

La propera 5ª part, us explicaré des del 2006 fins avui, especialment l'experiència i felicitat de ser "iaia".

Cap comentari:

Publica un comentari