Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 20 de març del 2012

L'AVI  ITALIÀ

L'any 2004 un avi italià que feia 12 anys havia quedat vidu, estava cansat de viure sol, desitjava tenir una família i es va decidir a posar un anunci al diari demanant que l'adoptessin.

Ho va aconseguir, encara hi ha gent bona en aquest món, va rebre respostes ben curioses d'arreu, va quedar sorprès, n'hi havia dels Estats Units, Nova Zelanda i també de la mateixa Itàlia.

Si hagués volgut hauria pogut anar lluny, en un país diferent, però va escollir que la nova família fos també italiana com ell. Aquest professor retirat va viure amb un matrimoni i dos fills a Bèrgam, al nord. La dona li deia "pare" i els infants "avi". (és viu, és mort?).

És el mateix que adoptar criatures, hi ha nens sense pares i molts avis sense família que es troben i es poden complementar, repartir sentiments i sentir-se estimats. Quantes persones que en el transcurs de la seva vida ho han donat tot per els seus fills i a la vellesa es troben sols i han d'anar a una residència o fins alguns tot i vivint en família se senten marginats, com oblidats ?. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada