Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 22 de març de 2012

22 DE MARÇ  DIA MUNDIAL DE L'AIGUA

Mai millor dit, després de gairebé cent dies sense pluja, ha arribat l'aigua, és com un mannà caigut del cel.    Fem-ne un xic d'història :

Molts anys enrere es formaven els poblats propers a rius o rierols. Més tard els homes començaren a perforar pous, construïren cisternes, més tard instal·laren fonts i safareigs públics, això ja va ser una gran pas, però requeria temps, esforç, poca comoditat, havien de transportar l'aigua a pes de braços amb galledes i càntirs.

Per fi s'aconsegui l'aigua corrent a cada llar amb aixetes. Ara no sabríem viure sense aigua, tenim rentadores, rentaplats, dutxes, banyeres... Va ser un gran invent.

Encara però, hi ha  MOLTA GENT AL MÓN que l'ha d'anar a buscar lluny de casa, perforen pous, posen palanques que la bomben fins pujar a la superfície i l'han de transportar llargues estones de camí. D'altres que no tenen aquesta sort, pateixen malalties o moren per culpa d'aigües contaminades.

L'aigua és un do preuat, procurem controlar les aixetes, les banyeres, cada vegada són més sovint les variacions de pluges, sequeres i el servei desmesurat que en fem els humans.

Siguem conscients que amb menys també podem viure, no sigui que un dia...

Cap comentari:

Publica un comentari