L'Albert es va despertar el dia de Reis molt content, esperava molts regals, tenia 6 anys.
Aquell matí va observar que no hi havia cap regal a casa seva. El seu pare era a l'atur, amb els ulls plens de llàgrimes mirava atentament al seu fill i amb el cor ple de dolor li va dir:
Albert fill meu, vine aquí. - El nen - "Els Reis s'han oblidat de mi" i també de tu pare. Els altres nens bé que en tindran de regals, perquè nosaltres no?
El pare el va abraçar fortament i els dos van esclafir a plorar.- El pare li diu: el meu millor regal és tenir-te entre els meus braços. Avui et portaré a fer una de les millors aventures de la teva vida.
Van anar a un parc i els dos van jugar tot el dia. Ja de tornada el nen va escriure una carta als Reis: Estimats Reis, vull agrair-vos el regal que m'heu donat. Desitjo que molts dies pugui jugar amb el meu pare i veure que s'oblida dels problemes quan està amb mi, passant la tarda com avui he descobert que no és amb joguines que podem ser feliços i se'n va anar a dormir.
Quan el pare va entrar a dir bona nit, el nen ja dormia i va veure aquella carta. a partir d'aquell dia es va proposar estar més amb el nen, dedicar-li més temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada