Avui no és un monòleg amb la mort, avui són uns comentaris en viu de persones que ens vàrem trobar ahir a la sala multiconfesional del tanatori de Vic, per a dir el darrer adéu a una altre persona que apreciava "La Ramona", va ser un acte "laic", molt emotiu.
M'ha fet pensar, jo sóc una persona creient i el més lògic és que el meu enterrament sigui a la parròquia, però... ja per tercera vegada he anat al tanatori i estic pensant que el dia del meu comiat pugues ser una celebració mixta, si religiosa, però més viscuda que els clàssics d'església que sovint els trobo freds. Ahir vàrem recordar molt vivament a la Ramona.
En vida tots tenim un currículum "professional", en aquells moments hauríem de parlar més del seu currículum "humà", un record més viu de la vida del finat, s'hauria de parlar més d'ella (ja algunes famílies ho fan, però el just), és dóna més importància a l'acte religiós, unes lectures per fer pensar, però que no són personals. (no sé si m'explico prou bé).
Jo personalment ho vaig fer en el comiat d'una bona amiga "La Montserrat" i molta gent em deia que havia descobert una Montse que no coneixia.
També unes cançons estimades per a qui són dedicades. Jo que ho tinc tot preparat, (molt ben guardat en un calaix i que tardin en fer-ho servir), però m'agradarien unes cançons concretes i que fos llegit el meu "missatge pòstum". Si llavors, algú hi vol afegir quelcom més, ho deixo a les seves mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada