En un plàcid capvespre, un senyor repassava un manuscrit prop del mar. Es va distreure en veure l'acció constant d'un jove adolescent, que recollia del trencar les onades, les estrelles de mar que restaven embarrancades i que, després les retornava al mar.
Intrigat s'hi va apropar i li va preguntar perquè feia allò. - El jove va respondre: Perquè si es queden sense aigua, quan la marea baixa, moriran.
Però això no te cap sentit va replicar l'home somrient, hi ha milers d'estrelles al pacífic i moltes els passarà el mateix, no les podràs salvar totes.
Que no te cap sentit el que faig? - li va contestar el jove - Perquè no feu la mateixa pregunta a l'estrella que he alliberat de la mort.
Igual passa a la vida. Unes persones passen de tot, viuen prou bé, no poden salvar tota la humanitat. D'altres ajuden encara que sigui a un o una família amb necessitats, sinó pregunteu-ho als que han rebut l'ajuda.
Jo en dic "donar aspirines", calmar el seu patiment, fins esperar que surti un Fleming que descobreixi l'antibiòtic que podrà curar, per exemple "la crisi d'aquests moments o la FAM del món". SIGUEM SOLIDARIS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada