Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 30 de març de 2012

PREGUNTA-HO  A  L'ESTRELLA

En un plàcid capvespre, un senyor repassava un manuscrit prop del mar. Es va distreure en veure l'acció constant d'un jove adolescent, que recollia del trencar les onades, les estrelles de mar que restaven embarrancades i que, després les retornava al mar.

Intrigat s'hi va apropar i li va preguntar perquè feia allò. - El jove va respondre: Perquè si es queden sense aigua, quan la marea baixa, moriran.

Però això no te cap sentit va replicar l'home somrient, hi ha milers d'estrelles al pacífic i moltes els passarà el mateix, no les podràs salvar totes.

Que no te cap sentit el que faig? - li va contestar el jove - Perquè no feu la mateixa pregunta a l'estrella que he alliberat de la mort.

Igual passa a la vida. Unes persones passen de tot, viuen prou bé, no poden salvar tota la humanitat. D'altres ajuden encara que sigui a un o una família amb necessitats, sinó pregunteu-ho als que han rebut l'ajuda.

Jo en dic "donar aspirines", calmar el seu patiment, fins esperar que surti un Fleming que descobreixi l'antibiòtic que podrà curar, per exemple "la crisi d'aquests moments o la FAM del món".   SIGUEM SOLIDARIS.

Cap comentari:

Publica un comentari