DIJOUS SANT "DIA DE L'AMOR"

Molts dies de l'any els posem una etiqueta, uns regals. El dijous Sant "dia de l'amor" també podem fer regals. És un dia dedicat a CÀRITAS i molt adient per fer algun donatiu, són uns moments que l'entitat es troba amb moltes necessitats, així doncs, ho recordarem?  

No tinc per costum parlar de religió, però aquests dies gairebé "toca".  Pocs anys enrere el "dijous sant" era un dels dies més importants en la religió catòlica, va ser el darrer sopar amb els dotze deixebles i beneint el pa i el vi, va quedar instituïda l'Eucaristia.

 

De bon primer era un dia festiu, més tard en va ser mitja jornada, fins acabar avui treballant tot el dia. La majoria de festes del nostre calendari vénen de la religió catòlica, però els nostres polítics les van oblidant. Deu ser degut a que avui tenim tantes religions, que de voler-les celebrar totes ens quedariem sense dies de treball.

 

El divendres Sant fins avui el respecten, veurem més endavant... El que si ha canviat és que abans era un dia de silenci, de reflexió, com tots fem quan a casa hi ha un difunt. Però no és així, és el dia més fort de trànsit, inici d'unes petites vacances, de la festivitat poc se'n recorda gaire gent.

 

A les esglésies només hi assistim poc més que jubilats, fa falta planter,  de seguir així, per allà als anys 2040 qui quedarà?. Hem de ser optimistes, quelcom deurà de canviar. Si els joves deixen les religions, al menys creixin els valors, en especial L'AMOR.

 

DÉU ENS VA DEIXAR UN MISSATGE  QUE HAURIA DE SER PER A TOTES LES RELIGIONS:  

"ESTIMEU-VOS ELS UNS ALS ALTRES COM JO US HE ESTIMAT"  

 

 

QUIN ÉS EL CLAU QUE NO HAS POGUT TREURE?

Una vegada un home estava pensant com treure un clau d'un tauló gros de fusta, no tenia estenalles, només tenia un martell i altres claus.

Passà força temps intentant de veure la manera de treure'l i, quan ja s'anava a rendir, se li ocorregué una idea:  Agafà un altre clau i el posà sobre la punta que volia treure, pica fort amb el martell  i, d'aquesta manera, el primer clau va sortir per la part oposada de la fusta.

 

Hi ha diferents claus en el nostre dia a dia que podem fer servir per treure els primers que són els que ens fan mal:

 

La rancúnia amb el perdó

L'odi amb l'amor

La tristesa amb l'alegria

La inseguretat amb la confiança

l'ira amb la Pau

l'auto estima amb l'acceptació.

 

NO IMPORTA EL QUE SIGUI, SÀPIGUES QUE TU NO TENS PERQUÈ TENIR-LO CLAVAT.

SIGUI EL DÉU QUE SIGUI, EL POTS TROBAR TOT FENT CAMÍ PER LA VIDA

Es conta que hi havia un home molt piatós que es passava el dia dient: "Senyor et vull veure".    - A la fi el seu Déu el volgué complaure i li digue: -  Posa't demà mateix en camí, un cop passat el riu, em veuràs.

 

L'home saltant d'alegria se n'anà cap el riu. Anava tan distret que no s'adonà del pobre llaurador que lluitava amb les seves mules per treure el carro del clot. No veié tampoc com uns pastors maltractaven un altre més dèbil que ells. Ni com un nen plorava perquè  se li feia molt feixuc el feix de llenya que portava.

 

En creuar el riu començà a posar-se nerviós mirant d'un costat a l'altre, Déu no arribava.

A veure, ho havia entès malament, es deia. Després d'esperar tot el dia, tornà a casa pensaròs i un xic trist. Quan a la nit parlà a Déu li digué:

 

Per què no has anat a la cita?   -- Com que no hi he anat?  li respongué molt seriosament.

 

Senyor, t'asseguro que he mirat per tot arreu.

 

No has vist un llaurador, el pobre pastor bastonejat, el nen que plorava?

Bé, home, no et preocupis, ja ho saps, d'ara endavant em podràs veure sempre que vulguis.    ¿Oi que sí?

SEMPRE EN RECERCA   Cap al més enllà

Un mosquit era feliç a l'interior d'una gran bóta de vi , i la seva satisfacció augmentava en saber que tot era per a ell. No havia de compartir amb ningú aquella riquesa. Però un dia, descobreix un petit forat a la bóta, amb rapidesa s'hi apropà i, després de travessar-lo, s'adonà que a la bodega hi havia moltes més bótes.

"Que babau era! Em setia feliç tancat a la meva bóta i resulta que tinc totes aquestes per a mi sol"

 

Un altre dia, el pobre mosquit observa que un raig de llum passava a través de la finestra de la bodega. Se n'hi va i queda admirat en contemplar el que s'oferia als seus ulls. Quedà admirat en contemplar la meravella d'un cel blau, una catifa de gespa amb moltes tonalitats, ornada amb flors de tots colors, ocells i tota classe d'animals.

 

El mosquit, espantat per aquests descobriments, cada vegada s'engoixava més i es digué:

 

"Inútil de mi! Desconeixia aquestes meravelles i em considerava feliç a l'interior d'aquella bóta, ignorant-ho tot, sense altra esperança que una mort segura!

 

El pobre mosquit vivia al marge de la vertadera realitat. En tenia prou amb gaudir de quatre banalitats.

 

I NOSALTRES, ON  BUSQUEM LA FELICITAT?

 

 

 

 

MISSATGES ANTICS PER RECORDAR

M'agrada fer reflexions seguint el dia a dia, el que no faré és repetir els que vaig anotar l'any passat, si però recordar-vos que segons les etiquetes es poden trobar, ja que d'entrada generalment us surten els darrers impresos i queden en l'oblit els més de dos cents temes que poc a poc he anat escrivint.

 

Així que el mes de març del 2012 en l'etiqueta VARIS trobareu la lletra de la sardana dedicada al nostre  MERCAT DEL RAM de Vic que enguany celebrem avui, també el del dia mundial de l'aigua que s'escau cada any  el  22 de març i així dia a dia igual com ahir parlava del dia del pare, podreu anar rellegint dates especials amb els seus comentaris.

 

Vull agrair a tots els que dia a dia us aneu connectant a aquest bloc, petit espai de reflexió que faig amb molta il·lusió i amb ganes de fer arribar missatges en els diferents apartats segons les etiquetes.

 

Seria molt trist que ningú em seguis. Podeu veure que en un any ja he arribat a les més de 2.600 visites. 

 

Moltes gràcies  MARIA

19 DE MARÇ DIA DEL PARE

He estat en contacte amb mainada després d'aquest dia i els he fet preguntes.

 

En general respostes fredes, la majoria li han comprat un regal "consumisme", pocs han estat els que han aprofundit en el què és l'ofici de pare, en l'afecte, la tendresa, aquelles paraules que jo sempre trobo a faltar:  "pare.. mare... t'estimo".

 

Els mitjans sobretot la TV ens recorden que hem de fer regals, sigui el dia del pare o de la mare, o dels enamorats...però no parlen de petons i abraçades, de caliu humà i familiar. Estem educant uns infants per al consum i ens oblidem de fer-ne persones humanes.

 

Si entreu en l'etiqueta "Família", en aquesta diada de l'any passat el mes de març i també el juliol en "escola de pares", trobareu alguns temes que avui no cal repetir, però que serien bons de comentar en l'entorn familiar i podreu acabar abraçant-vos, és el millor regal que ens podem fer.

 

Pares, felicitats.

RESUM DE PENSAMENTS (5)

• Les paraules que surten de la boca arriben a les orelles, però les paraules que surten del cor, arriben al cor.
• El que pensis de tu mateix, és molt més important del què en puguin arribar a pensar els demès.
• Hauríem de portar un registre de les tonteries que fem i criticar-nos nosaltres mateixos, abans de fer-ho dels altres.
• L'ahir és un somni, el demà una visió, però l'avui ben viscut, fa de cada ahir un somni de felicitat i de cada demà una visió d'esperança.
• No paguem amb la mateixa moneda als nostres enemics, perquè si ho fem, ens farem més mal del que els puguem fer a ells.
• He vist a un pobre demanant almoina i he vist a un ric desitjar més diners, el pobre no és qui no té i demana, sinó el ric que sempre vol més i més.
• Tinc una pedra a les mans, cada nit la deixo caure al pou del son i la'n trec l'endemà, xopa de vida.
• Els vertaders amics venen a compartir la nostra joia quan els hi demanem i les nostres penes sense ser cridats.
• La naturalesa fa que els homes convisquem els uns amb els altres tot i les diferències de cultures, però l'educació fa que siguem diferents i ens allunyem.
• El teu Crist és jueu, el teu cotxe japonès, la teva pizza italiana, el teu cafè brasiler, les teves vacances ???, les teves xifres àrabs, les teves lletres llatines... i goses dir que el teu veí és estranger?