Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 8 de febrer del 2013

AUTO ESTIMA

La Dolors està molt angoixada perquè li acaben de dir que s'ha de posar ulleres i pensa que la faran molt lletja. Moltes hores no se les posarà, què diran la gent, se la miraran i es riuran d'ella?
 
A molta gent els passa quelcom així, no per les ulleres, sinó per qualsevol de les seves característiques físiques, com: L'estatura, grossor, cabells, color de la pell...
 
No és bo estar sempre pendent del que els altres puguin pensar o dir de nosaltres. No hem de permetre que els altres siguin la nostra presó. Cada un som únics, irrepetibles amb qualitats més destacables que qualsevol part física de la nostra persona.
 
En l'apartat d'auto estima hi ha vuit temes més, per exemple "El càntir esquerdat"... pots donar-hi una ullada, et poden ajudar.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada