Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 13 de febrer de 2013

DEMÀ SANT VALENTÍ  "DIA DELS ENAMORATS"

Una data més que el nostre calendari ens recorda uns fets, unes injustícies o bé com en el cas d'avui un dia dolç i tendre, però que la nostra societat l'aprofita per al consumisme.

Anys enrrere i encara avui en moltes cultures, els matrimonis eren i són  acords econòmics, tradicions culturals... Aquestes persones de ben segur desconeixen aquelles papallones a l'estòmac producte de l'enamorament".
 
Però avui, com bé diu el Psicòleg de la parella senyor "Bolinches": La nostra societat ens dóna moltes facilitats per fer l'amor, però no per enamorar-se. Massa de pressa es confon l'amor amb "el sexe", fa falta un temps de cultiu . S'ha perdut aquell "desitg exageradament controlat d'abans, tampoc recomenable, tot amb mesura".  Amb el que diu una bona amiga  "les noies són com els clennex "de usar i tirar", llavors en situacions diferents a la d'abans, tampoc donen temps a aquelles pessigolles a l'estòmac.
 
És que  l'amor se l'ha de treballar és una assignatura més de la vida, també el senyor Bolinches ens diu:  "la parella que dura, és la que madura", o bé: La parella no pot aguantar només amb sexe, però tampoc sense".
 
Com tot en general, la nostra societat ha passat d'un extrem a l'altre. D'aquí en ve la gran quantitat de matrimonis desfets, de fills amb quatre pares, de que segons diuen la família està en crisi. No és la família, el que està en crisi,  és com tantes coses a la vida:
"el fer zapping", el canvi constant en tot que no dóna temps a que l'amor arreli.

Cap comentari:

Publica un comentari