Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 7 de febrer del 2013

EL PIDOLAIRE SOLIDARI

Anava pidolant de porta en porta, quan va veure un carruatge amb un REI i quedà meravellat, qui seria aquell personatge?. Les seves esperances volaren fins al cel, va pensar que els seus dies dolents havien acabat, va somniar amb l'almoina que aquest li podria donar.
 
La carrossa parà al seu costat, va baixar un senyor tot somrient.
Tot seguit, aquest personatge va parar la mà i li digué: ¿Pots donar-me alguna cosa?.
 
Ah!, quin acudit el d'aquella reialesa, demanar a un pidolaire!
Estava confós i no va saber que fer. Llavors va treure ben a poc a poc un granet de blat del sac i li va donar.
 
Quina sorpresa aquella tarda en buidar el sac a terra, hi va trobar un granet d'or enmig de la misèria del pilot.
 
-Tots podem donar quelcom, de ben segur d'una manera o altre en rebrem una recompensa. Com? Fa falta observar la vida, en un moment puntual podem trobar missatges que et poden fer reflexionar, i llavors pots pensar: tant de bo li hagués donat més, però sempre pensem en rebre, ens costa donar veritat?
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada