Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 10 de febrer de 2013

DUES HISTÒRIES D'ARBRES

EL FICUS.- N'hi ha 1000 espècies diferents. Són robustos d'arrels potents, l'exemplar més gran es troba a l'Índia, té una capçada de 21.000 metres quadrats = a 2 camps de futbol, té 1.700 arrels que pengen fins al terra i serveixen de puntals com columnes que donen suport a la capçada, aquestes xuclen els nutrients, el seu tronc no aguantaria ni el podria alimentar. El seu fruit és com unes figues, els ocells se les mengen i al volar sobre l'arbre deixen caure els seus excrements i el germinen de nou, així és com van sortint arrels que baixen fins al terra a buscar l'aigua del seu subsòl.
 
EL GINKGO.- És un fòssil vivent, una relíquia, és prehistòric, se'n té raó des de 250 milions d'anys, va sobreviure als dinosaures, és immune a cap malaltia, ho aguanta tot, fins es fa servir de tallafocs en llocs en perill d'incendis. L'any 1945 la bomba d'Hiroshima en va destruir un, al cap de 8 mesos entre les runes va aparèixer un petit plançó, avui té 16 o més metres d'alt, allà és considerat el símbol de la PAU I L'ESPERANÇA, esqueixos seus s'han trasplantat a moltes parts del món, creix poc a poc però segur, pot fer fins a 30 metres d'alt i pot aguantar 30º de temperatura sota zero i fins a 40º o més de calor.
 
L'un i l'altre en general es fan servir de jardineria. VIC (província de Barcelona) que és d'on escrit aquest bloc, fins fa poc de Ginkgos, sols en teníem 2 exemplars molt grans al Parc Balmes al costat del petit sortidor, que per cert en construir aquest es van tallar part de les seves arrels i va quedar malferit, es pot veure que la seva capçada pateix una part més feble, les seves fulles tenen forma de ventall. Són molt bonics. (Avui ja en tenim escampats per diferents espais de la ciutat). 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari