QUINA ÉS...... ? ´ QUIN ÉS.......?
La cosa més fàcil? .............. EQUIVOCAR-SE
El dia més bonic? .............. AVUI
L'obstacle més gran? ........... LA POR
L'error més gran ................. ABANDONAR-SE
El defecte més gran ............. L'EGOISME
La millor distracció ............. EL TREBALL
El pitjor fracàs .................. EL DESÀNIM
La primera necessitat ........... COMUNICAR-SE
El millor sentiment .............. L'ALTRUISME
El misteri més gran .............. LA MORT
La pitjor dieta .................... LA DEL GOLAFRE
El pitjor malestar ................ EL REMORDIMENT
El millor mestre .................. L'EXEMPLE
El pitjor defecte ................. EL MAL HUMOR
La persona perillosa ............. LA MENTIDERA
El pitjor sentiment .............. L'ODI I EL RANCOR
El millor regal .................... EL PERDÓ
La pitjor malaltia ................ LA DEPRESSIÓ
El més imprescindible............ UNA LLAR
La ruta més ràpida ............... EL CAMÍ CORRECTE
La millor sensació ................ LA PAU
El regal més eficaç .............. UN SOMRIURE
El millor remei ................... L'OPTIMISME
La millor satisfacció ............. EL DEURE COMPLERT
Les persones més importants .. ELS PARES
La cosa més bella ................ L'AMOR
La felicitat més gran ............ LA PAU
MARE TERESA DE CALCUTA
Dades personals
- Recull de reflexions
- Vic, Osona
- Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada