Al rellegir el tema anterior d'aquell avi que n'escrivia una al seu nét, he pensat, quina llàstima que les cartes gairebé són història, tant boniques com són, a mi m'agraden molt. De ben segur els carters han notat la davallada. Quantes parelles es van anar coneixent i van declarar el seu amor, sigui per la distància que els separava, siguin aquells temps que els homes havien de fer el servei militar.
Quantes coses avui la gent es deixa de dir, quan moltes vegades per escrit un pot treure tot el que sent i que de paraula no se'n surt. Quantes vegades acabes un escrit dient: "T'estimo" i poques dius personalment aquest mot màgic que a tots ens agrada sentir.
Avui tot s'acaba amb el mòbil o un correu per ordinador (que igual podria molt ben ser una carta), però és que hi ha poca cosa en els estudis d'avui que ensenyi a redactar-ne i a expressar per escrit els teus sentiments, a no ser ja un futur escriptor, per a molts les cartes són considerades una cosa antiga.
Jo d'adolescent vaig tenir una assignatura que se'n deia "Correspondència" i m'hi va fer afeccionar, n'he fet de tota mena: Comercials, d'amistat, de noves coneixences, per solucionar problemes que em faltava valor per fer-ho de paraula, però mai d'amor, bé SI, una vegada vaig participar en un concurs de cartes d'amor de l'estàtua de Cristòfol Colom a l'estàtua de la llibertat d'Amèrica.
Avui doncs, amic seguidor del meu bloc, t'escric aquesta a tu i t'encoratjo a escriure. Moltes vegades es poden retrobar antigues amistats, es poden arreglar situacions que de paraula resulten difícils, fins en pots escriure una a la teva parella, li deixes al coixí i li escrius tot el que poques vegades li dius de paraula.
Una abraçada de la MARIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada