Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 27 de gener de 2013

10 a 11 MATÍ DEL DIUMENGE  TV3 moment de carregar piles

Sempre que puc aquesta hora la tinc reservada, el programas és: SIGNES DEL TEMPS.

Qui em segueix ja sap que en general no parlo de religió, a mi em motiva més l'educació, els valors, i en especial ESTIMAR, que és la base de totes les religions. Qui és un practicant o un fanàtic religiós i no estima, no és solidari, no respecta... la religió és només una etiqueta, com deia un senyor rector: Molta gent ve a missa només a buscar una entrada pel cel.
 
En una ocasió vaig sentir les paraules d'un franciscà que sempre més he recordat: "Com pots dir que estimes al teu Déu que no el veus, si no estimes a qui t'envolta, si vius només pensant en el teu propi JO"?. El teu Déu es manifesta a la terra en qualsevol persona que pots estar parlant, en qualsevol moment de la teva vida, només cal estar atent a cada moment.  Heu llegit "Dios llegó en una Harley", el recomano.
 
Doncs sí, tot i que sóc persona de FE, per a mi el programa "SIGNES DEL TEMPS", és sempre uns moments de carregar piles, vas aprenent tantes vivències personals, de tot tipus que et dóna motiu per creure que hi ha gent molt bona, molt maca. Penso en tantes persones que no es consideren creients de cap religió, que uns moments així de reflexió de ben segur els ajudarien a veure que la vida és més que passar-ho bé i que quan dónes quelcom del teu temps per ajudar als altres, reps més del que dónes, i per això no és necessari  dir que ets de cap religió en concret. PROVEU-HO.
 
 
 
 


Cap comentari:

Publica un comentari