- El món està ple de petites flors, cal caminar amb amor per no aixafar-les.
- Benaventurats els que estan molt ocupats, no tenen temps de preocupar-se.
- No tinguis mai vergonya de dir el que penses, pot ser tant bo com un altre.
- Cuida bé dels teus pares quan no tinguin dents, també a tu un dia et cauran.
- Per aprendre a parlar vam tardar 3 tanys, per aprendre a callar tota una vida.
- L'avar és comparable als porcs, els dos són més útils després de morts.
- Senzill és aquell que es fa notar quan no hi és, perquè deixa un buit.
- Que bonic seria que a la fi de la nostra vida poguessin dir: "Va passar fent el bé".
- Mentre el nostre cor no estigui abrandat d'amor, molts d'altres moriran de fred.
- Val més fer les coses més insignificants del món, que estar sense fer res.
- Tant curta com és la vida i encara l'escurcem més amb el temps que perdem.
- Els anys arruguen la pell, però renunciar a l'entusiasme arruga l'ànima.
- El millor consell te'l dóna l'experiència, però sempre arriba massa tard.
- Les persones som allò que fem cada dia, de manera que no és l'acte, sinó l'hàbit.
- Hi ha llàgrimes que humitegen el cor, d'altres que només renten les parpelles.
- La confiança prové d'una amistat fidel, és un dels sentiments més nobles.
- L'obsessió és com una boira que no et deixa veure el color del paisatge.
Dades personals
- Recull de reflexions
- Vic, Osona
- Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.
divendres, 18 de gener del 2013
RESUM DE PENSAMENTS (2)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada