Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 15 de gener del 2013

TENIR UN PLAT A TAULA

L'any 2000 les grans potencies mundials es van reunir en una cimera i es van comprometre a una colla d'objectius fins el 2015 anomenats "ELS OBJECTIUS DEL MIL·LENNI", (pensant en especial en el tercer món),  entre ells hi havia L'ALIMENTACIÓ. Estem al 2013 i ara jo no són només gent de països pobres, avui ja tenim el problema a casa nostra.
 
Que fàcil és parlar d'alimentació mentre tenim el plat a taula. Cada dia per aquesta causa moren milers de persones i molts més augmenten en desnutrició. A casa nostra cada dia hi ha més gent que ha d'acudir als menjadors socials i molts d'altres sobreviuen gràcies al BANC D'ALIMENTS.
 
Ens preocupem molt quan sentim de morts per causes tràgiques, per algun personatge famós i conegut, i què fem per aquesta llaga que ofega la humanitat que és la FAM?. Si, aquest Nadal molts de nosaltres hem col·laborat en els super mercats en favor del Banc d'aliment i en moltes activitats que pessic a pessic van donant suports als menys afavorits, però passades les festes "ARA QUÈ"?.
 
Quantes coses podríem eliminar de les nostres vides sense que la nostra taula se'n ressentís i podríem seguir ajudant? Quants milions gastem en cosmètics i perfums, en roba que anem apilonant als armaris, en alcohol, tabac i tantes coses supèrflues?
 
No sé qui va dir: Com és possible que els radars captin la tecnologia dels astres i no puguin sentir el plor dels moren de FAM?. També fa poc vaig llegir unes paraules RAIMON PANNIKAR que deia: "un altre món és possible, però segur que nosaltres de seguir així, el nostre món si que és impossible".
 
RECORDEM, HI HA UNA PARAULA QUE SE'N DIU GENEROSITAT, SOLIDARITAT.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada