Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 11 de gener del 2013

MIRAR AL CEL

Un grup de joves va acampar en un camp de gespa, ajaguts a terra s'havien quedat en silenci contemplant la bellesa del cel en aquella nit repleta d'estrelles que brillaven.

Que bonic digué un d'ells trencant el silenci, per què a la nostra ciutat no hi ha estrelles? Si que n'hi ha respongué el responsable, el que passa és que les llums i la contaminació fan difícil veure-les, però sobre tot el que ens manca és temps i quietud per mirar al cel.
 
EL RESSÒ
 
Un pare i un fill van caminant per les muntanyes, tot de sobte, el fill cau, es fa mal i crida: "aaaaaaaaaaaahhhhhhhhh". Amb sorpresa sent una veu repetint en algun lloc de la muntanya : "aaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhh"· 
 
Empipat amb la resposta el nen crida: "covard" i rep de resposta "covard". El nen mira al pare i li pregunta: Què passa?. El pare somriu i li diu: para atenció, llavors crida: "Ets un campió" i la veu respon "Ets un campió".
 
El pare li diu: d'això la gent en diem ECO, però és la realitat de la VIDA... Aquesta sempre et retorna tot el que dius o fas. La nostra vida és un reflex de les nostres accions, si desitges amor, crea més amor al teu entorn, si desitges felicitat, procura donar-ne als que t'envolten.
 
La vida et donarà de retorn exactament el que tu li has donat, la vida és un reflex de tu mateix. "SI NO T'AGRADA EL QUE REPS, REVISA MOLT BÉ EL QUE ESTÀS DONANT".
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada