Diu una antiga llegenda que un nen que estava al cel a punt de néixer li va dir a Déu:
- Em diuen que m'envies demà a la terra, però, com viure allà sent tant petit i feble?
- Entre molts àngels de la terra en vaig triar uns que t'esperen, li va respondre Déu, ells tindran cura de tu.
- Però diga'm, aquí al cel no faig més que cantar i somriure, amb això en tinc prou per ser feliç.
- Els teus àngels et cantaran, i et somriuran tots els dies i tu sentiràs el seu amor i seràs feliç.
- I, com entendré el que la gent parli, si no conec l'estrany idioma que parles els homes?
- Els teus àngels et diran les paraules més dolces i més tendres que puguis escolar i amb molta paciència i estimació t'ensenyaran a parlar.
- I què faré quan vulgui parlar amb tu?
- Els teus àngels t'ajuntaran les manetes i t'ensenyaran a resar.
- He sentit que a la terra hi ha homes dolents, qui em defensarà?
- Els teus àngels et defensaran, encara que els costi la vida.
- Però estaré trist perquè no et veuré més, em sentiré molt sol.
- Els teus àngels et parlaran de mi i t'ensenyaran el camí per tornar a la meva presència quan siguis gran, però jo sempre estaré al teu costat.
- Déu meu ja me'n vaig, diga'm el seu nom, com es diuen els meus àngels?
- Tan se val quin és el seu nom, tu els diràs "PARE I MARE".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada