PARAULES ...  (que vàrem llegir en el bateig de la meva néta Berta)

Diu una antiga llegenda que un nen que estava al cel a punt de néixer li va dir a Déu:

• Em diuen que m'envies demà a la terra, però, com viure allà sent tant petit i feble?
• Entre molts àngels de la terra en vaig triar uns que t'esperen, li va respondre Déu, ells tindran cura de tu.
• Però diga'm, aquí al cel no faig més que cantar i somriure, amb això en tinc prou per ser feliç.
• Els teus àngels et cantaran, i et somriuran tots els dies i tu sentiràs el seu amor i seràs feliç.
• I, com entendré el que la gent parli, si no conec l'estrany idioma que parles els homes?
• Els teus àngels et diran les paraules més dolces i més tendres que puguis escolar i amb molta paciència i estimació t'ensenyaran a parlar.
• I què faré quan vulgui parlar amb tu?
• Els teus àngels t'ajuntaran les manetes i t'ensenyaran a resar.
• He sentit que a la terra hi ha homes dolents, qui em defensarà?
• Els teus àngels et defensaran, encara que els costi la vida.
• Però estaré trist perquè no et veuré més, em sentiré molt sol.
• Els teus àngels et parlaran de mi i t'ensenyaran el camí per tornar a la meva presència quan siguis gran, però jo sempre estaré al teu costat.

En aquell instant una pau immensa regnava en el cel, però jo, ja sentia veus terrestres i repetia suaument:

• Déu meu ja me'n vaig, diga'm el seu nom, com es diuen els meus àngels?
• Tan se val quin és el seu nom, tu els diràs "PARE I MARE".