No hi entenc d'economia mundial, espanyola, catalana, però si CASOLANA. La crisi a petita escala comença en les famílies i com a tal, és el primer lloc on hem de pensar en que podem retallar (bé no tots, això perjudicaria el comerç en general), però si quan ens toca d'aprop. Ens han encomanat massa la cultura del benestar, en sempre tenir més i més, i ara a tots ens costa baixar el llistó del nostre nivell de vida.
I és que abans del canvi de moneda ens deien, tot serà igual, "MENTIDA". Ja portem una colla d'anys convivint amb l'euro i encara no n'hem après. Els joves que no coneixien el valor de la pesseta, no ho poden entendre, però els que havíem compartit les nostres despeses amb la pesseta encara avui ens estem equivocant. Al pagar, poques vegades traduïm el canvi, sembla que un euro és poca cosa, tres euros no són res. si amics, tres € són 500 pessetes, l'antiga calderilla 0'10 cms. era una misèria, ara és igual a 16 pessetes...
De ben segur tots ho hem fet alguna vegada, però si pensem bé, escandalitza, per exemple: una piruleta un xup a xup quan costava?, ara 0`30 cms. és poca cosa, alerta que són 50 ptes. "és molt fort". Llavors, si en tot sortim perjudicats, qui s'emporta els guanys? Bé que algú se'n deu beneficiar veritat?
Segons la meva modesta opinió, és aquí a nivell general on deu d'haver començat la crisi a tots nivells i ara com s'ha de solucionar, doncs amb RETALLADES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada