Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 24 de gener de 2013

LA PAU I EL SILENCI DE LA MITJA NIT

Avui en el programa dels matins de TV3 han entrevistat un noi que ha presentat un llibre: "Vivir la vida con sentido, solo se vive una vez". Ha semblat a propòsit del que m'ha passat aquesta nit i m'hi he sentit molt identificada.

Tot i que tinc la sort de dormir bé, avui però, després de cinc hores de descans, m'he quedat ben desvetllada. Què faig quan em passa això? Doncs al llarg dels anys he organitzat un munt de coses que m'han donat sentit a la vida i la majoria les he cuinat al llit, en aquestes estones de pau i silenci, llavors, al matí, poso fil a l'agulla.
 
Aquesta nit pensant en una amiga que té problemes greus de salut, he fet un repàs, diguem-ne un balanç de la meva vida. Tot i les xacres que tinc, valoro i penso que sóc una persona afortunada, res m'ha estat fàcil, no he tingut ni poc ni massa, sols el just per viure,  de problemes no me'n han faltat, però generalment sempre he viscut en positiu i puc dir que després de cada acció que he portat a terme m'he sentit una persona feliç.
 
En un tema d'aquest bloc parlo del "Missatge pòstum de Pau Casals", de manera que en aquests moments i recordant tot el que he reviscut aquesta nit, he posat fil a l'agulla per escriure el "Meu missatge pòstum". M'agradaria que el dia que em toqui marxar, a l'hora del meu comiat es pugues llegir. En ell procuro explicar el sentit que ha tingut la meva vida. És per això que ha estat molt curiós sentir avui mateix aquesta entrevista.
 
Això no vol dir que hagi de marxar, espero poder seguir escrivint una bona colla més de temes, però, tal com sóc, prefereixo ser jo personalment qui digui el darrer adéu, que no ho hagin de fer els altres.  

Cap comentari:

Publica un comentari