Senyors reis,
Sóc un nen d'un país molt pobre, tinc la pell fosca, estic molt prim, se'm marquen totes les costelles i tinc el ventre inflat per desnutrició, veig coses molt lletges al meu entorn, no tinc joguines, sols una pilota que em va fer la meva mare amb trossos de roba vella.
M'han dit que hi ha nens que tenen moltes joguines, vestits bonics i poden menjar tot el volen, també m'han dit que vostès van a pobles i ciutats i porten a aquests nens tot el que demanen i encara més coses.
Senyors reis, perquè no veniu al meu poble? Sabeu que voldria jo: tenir cada dia un plat de llegums per a mi i tots els meus familiars i amics, i com no, també algun joguet. També els demanaria que els homes no es barallessin més, m'espanta veure armes i sang pels carrers i m'entristeix que molts amics meus se'n vagin lluny i potser no els tornaré a veure.
M'han dit que un de vostès té la pell fosca com la meva, perquè doncs no us recordeu de nosaltres? Estic trist i també tinc dret a ser feliç.
SI EL CEL, EL SOL, LA LLUNA I LES ESTRELLES SÓN PER A TOTS IGUAL,
P E R Q U È LA T E R R A NO?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada